Estudiants En Lluita

Canviem de web!

2009-03-29T12:57:00.000-07:00

Ens traslladem a www.estudiantsenlluita.wordpress.com

Concentración en Madrid contra la represión a estudiantes de Barcelona

2009-03-22T14:20:00.001-07:00

Vídeo. Miguel Álvarez de kaosenlared.net cuenta cómo transcurrió la manifestación madrileña contra la represión sufrida por los estudiantes en Barcelona.

Al llegar la hora en que estaba convocada con caracter de urgencia la concentración el grupo reunido en Sol era bastante pequeño.

No sabría decir si much@s asistentes llegaron con retraso o bien fueron ciudadanos que caminaban por el centro de Madrid y decidieron sumarse a la protesta indignad@s por las brutales imagenes que durante todo el día se han difundido en muchos medios de prensa, pero la concenctración fue creciendo poco a poco hasta formar un cortejo de unas 200 personas que arrancó del Kilómetro Cero de la Puerta del Sol para recorrer las principales calles del centro de la ciudad.

Pancartas como "Bolonia con sangre entra", "Stop represión" y numerosos cánticos contra el proceso de privatización de la Educación con la excusa de la convergencia europea adornaron la comitiva.

Video reportaje de la manifestación improvisada...

Extraído de www.kaosenlared.net

Los Mossos d'Esquadra i el "desorden público"

2009-03-22T14:19:00.001-07:00

Vídeo. “Un caso ilustra el nerviosismo: un anciano que esperaba a ser atendido por una ambulancia lanzó un insulto contra los antidisturbios que iban en una furgoneta. Éstos dieron marcha atrás, abandonaron el vehículo a toda prisa y agredieron con las porras al hombre” (El Pais 18.03.09.) Durante los 28 años que he vivido aquí he participado en bastantes manis y he visto bastantes actuaciones exageradas por parte de las fuerzas del desorden público.

Lo de anoche fue una de los más espectaculares y solamente comparable con actuaciones de los nacionales que era testigo en Euskadi a principios de los 80. Y esto después del despropósito de la actuación policial de la mañana con la vergonzosa desalojo del Rectorat.

Andy Durgan és membre d'Estudiants En LLuita

Massiva manifestació a Barcelona en resposta al desallotjament del recotorat de la UB: No a Bolonya, no a la privatització!

2009-03-20T06:00:00.001-07:00

Crònica i fotos. Després del desallotjament del rectorat el matí del dimecres 18 de març per part dels Mossos d’Esquadra –ordenat pel rector de la UB Dídac Ramirez i amb la complicitat del Conseller d’Universitats i membre d’ERC, Josep Huguet i del Conseller d’Interior i membre d’IC-V, Joan Saura– va tenir lloc a les 20h una manifestació de solidaritat amb els i les estudiants desallotjades i reprimides i contra el Pla Bolonya amb el suport dels moviments socials que va reunir a més de 5.000 persones.

A la manifestació que va recórrer els carrers de Barcelona de forma pacífica, es van assenyalar els culpables del desallotjament, els responsables polítics i es va demanar aturar el Pla de Bolonya. Amb crits de “El cap de Saura a de caure”, “El Tripartit desallotja per la nit”, “Fora Mossos de la universitat” o “Que diem, que diem? No a Bolonya, no a Bolonya, que farem? que farem? Lluitarem, lluitarem”, els i les estudiants i la resta de persones que van assistir a la manifestació van mostrar de forma contundent el seu rebuig al plans de privatització de la universitat i l’actuació policial dirigida per Joan Saura. L’ambient durant la manifestació va estar ple de combativitat i unitat en tot moment, i un sentiment d’indignació però alhora també de força omplia a tots i totes aquelles que hi participàvem.

Com En lluita varem participar a la manifestació mostrant la nostra solidaritat amb els i les estudiants i exigint l’aturada del Pla Bolonya, però també de la LEC, fent la connexió amb la vaga que a l’endemà tindria lloc en contra de la política educativa de la Generalitat. A més varem exigir com mostrava la nostra pancarta la dimissió immediata dels responsables del desallotjament, Dídac Ramirez, de l’aplicació del Pla Bolonya, Josep Huguet, i de la repressió contra els estudiants, Joan Saura. A més varem deixar clar que la repressió no aturarà la lluita contra Bolonya, la LEC i les polítiques neoliberals del tripartit.

Finalment ka manifestació, un altre cop, va ser reprimida pels Mossos d’Esquadra d’una forma brutal i desproporcionada, carregant sense miraments sobre els i les manifestants que tan sols portaven llibres a la mà per defensar-se i mostrar quines son les seves armes per lluitar per una educació pública de qualitat. La càrrega dels Mossos va acabar de nou en una cinquantena de ferits i ferides i amb varis detinguts.

La lluita contra Bolonya continua!
Per un ensenyament públic i de qualitat!
Ramirez, Huguet, Saura dimissió ja!
La repressió no ens aturarà!

Manel Ros es militant d'En lluita

Fotos: Aleix Bombilà

T'agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Resposta massiva i repressió policial brutal contra els estudiants mobilitzats a Plaça Universitat a les 20 hores

2009-03-20T05:58:00.001-07:00

Vídeos. La concentració de protesta a les 20 hores que ha començat a la Plaça Universitat de Barcelona i que s'ha organitzat rapidament per manifestar-se contra la repressió que han tingut els estudiants univeristaris justament al matí per part de les forces autonòmiques, ha viscut noves accions de repressió i violencia per part dels antidisturbis. Han estat detingudes més de 20 persones i desenes de ferits. El dia 18 de març el poble català ha viscut dues repressions consecutives. I quantes més?, o n està la democracia?

Desallotjament i càrrega del dimecres 18 pel matí

Extret de Kaos en la Red

Manifest dels moviments socials contra la repressió a les universitats

2009-03-20T05:54:00.000-07:00

Signa aquí. El conjunt de moviments socials aquí reunits i els sotasignants manifestem: La nostra condemna més explícita a la política repressiva que s’empren des de les autoritats acadèmiques i òrgans de govern envers les veus crítiques i constructives davant l’actual reforma de privatització de la universitat, concretada en l’aplicació de l’EEES.
Ens referim als dos desallotjaments amb violència per part dels Mossos d’Esquadra a la Universitat Pompeu Fabra en el periode d’un mes, fet que s’ha convertit en el recurs habitual dels equips rectorals per a tractar amb l’estudiantat, comptabilitzant mínim quatre entrades dels mossos a les universitat en el darrer any (la UAB n’és un bon exemple); ens preocupa especialment l’assiduitat i la normalitat amb la que la societat rep aquestes mesures repressives i trobem significatiu que es tracti de l’espai que, en la història de l’estat espanyol, ha estat un reducte de resistencia i pensament crític. Ens preocupa aquesta política repressiva perquè ens hi sentim implicats, es tracta ja del leitmotiv de les autoritats polítiques actuals que han normalitzat l’abús i el despreci dels dretis individuals i col·lectius, reprimint també als moviments socials.
Condemnem també tot el ventall de pràctiques repressives exercides per aquests mateixos organismes. La coacció acadèmica que pateixen alguns estudiants i professors públicament crítics s’han arribat a concretar en els processos penals i expulsions, expedients i sancions dels i les companyes de la UAB que, tot i que es vulguin invisibilitzar, es tracta de repressions explícitament polítiques. També ens referim a la política de pressió estan patint els i les estudiants que ocupen del Rectorat de la UB, materialitzat en una política de desgast que limita la mobilitat de les persones, que atempta contra la llibertat d’expressió, condiciona el seu espai de treball i les sotmet a una pressió psicològica i física que roça la il·legalitat.
Volem fer pública i explicita aquesta condemna i la nostra indignació, volem manifestar que treballarem per a enfrontar-nos-hi. En una autèntica democràcia, no és el govern que controla i decideix per la societat, sinó la societat qui controla el govern i decideix. La universitat és de tota la societat, no de les élits ni dels governs.
Edifici històric de la UB, edifici ocupat pel moviment estudiantil i nova seu dels moviments socials.
* Adherir-me al manifest, com a moviment social
* Consultar les adhesions
* Adherir-me al manifest, com a persona física
* Consultar les adhesions

No a Bolonya, No a la LEC! Dídac Ramírez, Joan Saura, Josep Huguet dimissió immediata!

2009-03-19T10:32:00.000-07:00

Comunicat davant del desallotjament de la tancada de la UB. Avui a les cinc del matí mentre els i les estudiants dormien els Mossos d'Esquadra, a petició del rector de la UB Dídac Ramirez i dirigits pel Conseller d’Interior, Joan Saura, han desallotjat les persones que es trobaven al rectorat de la UB. El desallotjament s’ha dut a terme sense avís previ i de forma molt violenta. Alguns dels i les estudiants que s’han resistit estan acusats de desobediència civil i els hi pot costar entre 6 mesos i 3 anys de presó. Com a resposta a això a les 12 del migdia s’ha fet una concentració de suport amb més de 2.000 persones. Els Mossos d’Esquadra han tornat a carregar encara amb més força dispersant la manifestació i deixant a diversos ferits i contusionats. Aquest desallotjament i posterior càrrega forma part d’una repressió més generalitzada cap al moviment estudiantil i cap als moviments socials en general. El desallotjament de la UPF la setmana passada o la càrrega dels Mossos d’Esquadra a la UAB l’any passat son proves d’aquest augment de la repressió.

El rectorat ocupat de la UB s’havia convertit en un símbol no només del moviment contra el Pla Bolonya sinó en un focus de resistència recolzat per molts moviments socials de Barcelona. A més el rectorat ocupat significava, com es reivindicava des del moviment estudiantil, una via de diàleg amb els estaments de la universitat per obrir un debat real sobre l’aplicació del Pla Bolonya. Recordem que fa poc menys d’un mes els i les estudiants de la UB van decidir en referèndum, amb un 93% a favor, aturar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i començar un debat. Un cop més les autoritats universitàries, amb Dídac Ramírez al capdavant, no només van ignorar els i les estudiants sinó que ara intenten acabar amb qualsevol mena de resistència als plans del Govern de privatitzar i implementar les polítiques neoliberals a la universitat.

Amb totes aquestes accions queda clar que tan el moviment estudiantil com els moviments socials estan creant amb les seves accions i protestes un problema polític al Govern d’Entesa que no poden continuar tolerant i que la única forma en que poden acabar amb ell és a través de la repressió més brutal. Els responsable directa de la repressió contra la tancada al rectorat de la UB és Dídac Ramirez, però alhora els responsables polítics d’aquesta situació son Josep Huguet, Conseller d’Universitats i membre d’ERC i el Conseller d’Interior, Joan Saura, membre d’IC-V. Sent més flagrant si cap la participació d’aquest últim ja fa temps en la repressió contra els moviments socials i de treballadors, per la seva contradicció evident entre el seu discurs “progressista” i a les seves pràctiques repressores i social-liberals.

I es que el Govern d’Entesa no es pot continuar permeten el luxe de tenir un debat públic i obert sobre el procés de Bolonya –que es el que reclamaven els i les estudiants. Saben que aquest procés no és res més que l’aplicació de més polítiques neoliberals, en aquest cas en l’àmbit educatiu, i que en el context de crisi en el que ens trobem han d’assegurar a les empreses i al mercat el màxim benefici possible. L’ensenyament i la universitat s’han convertit en una mercaderia més d’on en volen treure el màxim benefici. Però no és l’únic atac cap a l’ensenyament públic i de qualitat. L’aplicació de la LEC també forma part d’aquestes atacs i de el intent del Govern tripartir de pressionar als i les treballadores del sector per extreure’n més profit.

Davant de tot això, ara més que mai, els i les estudiants i els i les treballadores han d’entendre que un atac contra un d’aquest sectors és un atac directa contra tots i totes i que qualsevol derrota d’aquestes lluites contra la privatització de l’ensenyament, és una derrota de tots i totes. Primer a estat el moviment estudiantil, després seran els i les treballadores. Però més enllà d’això els moviments socials, i en aquest cas el moviment estudiantil, necessita unir-se en la lluita amb els i les treballadores. Davant la crisi econòmica els atacs contra tots els sectors creixeran cada dia, i només la solidaritat i la unió de les lluites des de la base els podrà aturar.

Per això la lluita contra Bolonya, però també la resta de les lluites, han de continuar amb més força que mai i entendre que la unió de totes elles serà el que ens donarà la força per vèncer. Alhora cal continuar plantejant respostes polítiques contra la privatització de l’ensenyament i crear, encara més si cal, un problema polític més gran del que tenen ara mateix. Sense deixar de mostrar la solidaritat activa amb tots i totes els reprimits i detinguts, cal també no caure en la trampa de la repressió i continuar lluitant amb demandes polítiques com s’ha estat fent fins ara, que sens dubte és el que fa més mal a un Govern que fa temps que ha declarat la guerra a qualsevol moviment d’oposició a les seves polítiques social-liberals.

Des d’En lluita ens unim al moviment estudiantil, als moviments socials i al moviment dels i les treballadores per participar activament des de la base i des de la unitat –creant sinèrgies– amb la resta de forces en una resposta al carrer, a les aules i als llocs de treball que permeti no només enderrocar Bolonya i la LEC, sinó fer front als efectes de la crisi. Alhora exigim la dimissió immediata de Didac Ramirez, rector de la UB, Josep Huguet, Conseller d’Universitats i de Joan Saura, Conseller d’Interior.

El primer pas per això serà la concentració d’avui a les 20h a Plaça Universitat en protesta pel desallotjament i la brutalitat policial dels Mossos d’Esquadra i també la vaga d’aquest dijous contra la LEC i Bolonya i la posterior manifestació a les 12h a Plaça Universitat.

Dimissió del Rector Dídac Ramírez!
Dimissió del Conseller d’Interior Joan Saura!
Dimissió del Conseller d’Universitats Josep Huguet!
Avui a les 20h i dijous 19 tots i totes al carrer!
No a Bolonya! No a la LOU! No a la LEC!
No a la repressió dels moviments socials!
Per un ensenyament públic i de qualitat!

En lluita

T'agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

MANIFEST DENÚNCIA DE LA REPRESSIÓ DESPRES DEL DESALLOTJAMENT

2009-03-18T17:38:00.000-07:00

Extret de www.tancadaalacentral.wordpress.com

Avui, 18 de març del 2009, a les 5:30h de la matinada, els cossos repressius de la Generalitat han desallotjat el Rectorat ocupat de la Universitat de Barcelona.

A les 5:30h aproximadament, 12 furgonetes i 5 cotxes dels Mossos d’Esquadra han irromput a l’edifici històric del rectorat de la UB, que ha estat ocupat, sense incidents, durant 4 mesos pels estudiants mobilitzats. El desallotjament s’ha realitzat sense previ avís, de manera violenta, quan una centena d’estudiants estàven dormint a l’interior de l’edifici. Alguns estudiants han resultat ferits, i han hagut de ser atesos pels serveis mèdics. Al mateix temps, els Mossos d’Esquadra han grabat a tots els residents per a ser posteriorment identificats i hi han hagut 9 imputades per una desobediència civil dubtosa.

Un cop tots els estudiants han estat fora de l’edifici històric, davant la concentració d’estudiants, professorat, PAS i mitjans de comunicació, els antiavalots dels mossos d’esquadra no han dubtat en carregar violentament contra una assemblea pacífica realitzada com a acció simbòlica a la plaça Universitat. L’execució s’ha dut a terme amb contundència i una exagerada repressió, ja que han estat detingudes sis companyes i vuit retingudes segons fonts policials, i n’han ferit a una vintena durant la càrrega. A part, els cossos de seguretat de paisà s’han encarregat d’identificar i detenir de manera improcedent els estudiants que anaven posteriorment cap a la facultat de filosofia i lletres del Raval.

Avui, un cop més, s’ha fet palesa la repressió, política i policial, que estan patint de manera reiterada els estudiants crítics amb la reforma universitària. Ens trobem davant una situació límit, en una setmana hem vist com els Mossos d’Esquadra entraven a una universitat pública en quatre ocasions, la majoria de cops acompanyades d’una repressió violenta injustificada. Sembla mentida que a aquestes altures de consolidació d’un estat democràtic encara es registri un comportament del govern típic de l’època franquista, ja que situacions com aquesta sols venen encaminades per la repressió política de les veus dissidents, i no per un comportament autoritari que de forma manipuladora s’atribueix als estudiants.

Fins el moment, el rectorat ocupat pels estudiants ha estat un focus d’atenció per ser un espai de debat i diàleg amb les veus crítiques del moviment estudiantil, a part de que fins al moment s’havia mantingut una cordial relació amb l’equip rectoral. Aquest, prometia una vegada i una altra la seva voluntat de diàleg amb els ocupants, reiterant sempre que no permetria en cap cas l’entrada de les forces policials al recinte universitari. No obstant, avui s’han trencat aquestes relacions per sorpresa, deixant palesa que la voluntat conciliadora del rector sols rau en paraules buides de contingut i falses promeses.

Deixant de banda la veu dels estudiants que han utilitzat les vies democràtiques del referèndum per aconseguir el diàleg, el raonament del rector, Dídac Ramírez, és que l’entrada dels mossos d’esquadra queda totalment legitimada perquè s’estava fent malbé la imatge de la Universitat de Barcelona. En les urnes, el vot a favor de la paralització del procés per a obrir un debat real va ser el massiu, rondant el majoria dels casos el 90% amb una participació mai vista. Malauradament, aquests resultats han estat totalment desestimats per les institucions universitàries, deixant clar que tot i els intents d’accedir pels mitjans institucionals, la resposta a les demandes de diàleg és nul·la.

Després de la roda de premsa de dilluns 16, on tots els moviments socials, i gran part del professorat tant universitari com de secundària, van mostrar la seva solidaritat amb els estudiants, i la repulsa explícita de la repressió policial a les universitats, el rector fent cas omís a aquestes reivindicacions socials i populars, soluciona amb l’estètica i l’ètica franquista les veus contraries a les seves intencions.

Finalment, davant la situació viscuda en els últims dies, i especialment, les últimes hores. La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants exigim la dimissió immediata de el rector de la UB Dídac Ramirez, el president de l’ACUP Josep Joan Moreso, el conseller Josep Huguet i el conseller Joan Saura.

Anunciem que aquesta tarda es convoca una concentració protagonitzada per tota la societat a les 20h davant l’edifici històric de la UB.

No cedirem davant la repressió.

US CONVIDEM A ADHERIR-VOS AL MANIFEST PRESENTAT DILLUNS DIA 16 DE MARç CONTRA LA REPRESSIÓ A LES UNIVERSITATS, SIGNAT PER ESTUDIANTS, I MOVIMENTS SOCIALS, sumeu-vos aqui.

2009-03-17T08:04:00.000-07:00

[Xerrada - debat]

És possible una revolució al segle XXI?

Divendres 20 de març, 19'30h

[local d'En Lluita] C/Encarnació nº 44

Vil.la de Gràcia Joanic

www.enlucha.org - enlluita@enlluita.org

Organitza: En lluita

Vaga i manifestació: no a la política educativa del Departament

2009-03-17T07:54:00.001-07:00

Manifestació per l'ensenyament públic i contra la política educativa de la Generalitat

Dijous 19 de març, 12hPlaça UniversitatBarcelona

Els sindicats amb representació a l'ensenyament pública convoquem unitàriamente vaga el 19 de març

La política educativa del Departament d’Educació i l’actitud del seu conseller s’ha vingut caracteritzant els últims anys per l’autoritarisme més absolut i el menyspreu envers el professorat i la seva tasca, l’ensenyament públic en general i els seus representants legals, els sindicats.

A la presentació al Parlament d’un projecte de llei d’educació que obvia les propostes de les organitzacions representatives del professorat, al rebuig de part del professorat i altres sectors de la comunitat educativa expressada en les diferents mobilitzacions mantingudes al llarg de l’any passat, s’ha d’afegir la seva incapacitat i negligència a l’hora de resoldre els problemes reals que tenen plantejats avui els centres educatius públics: massificació de les aules, dèficit en les construccions escolars necessàries, professorat insuficient per a l’escolarització actual i futura, organització del tractament de la diversitat, restriccions i arbitrarietats en l’adjudicació de les plantilles, erràtica gestió per part del Departament...

A més, l’aplicació que ja està fent el conseller Maragall d’alguns preceptes continguts en el projecte de llei, quan encara no han estat discutits ni aprovats pel Parlament de Catalunya, reforça encara més aquesta manera gens democràtica de fer política.

A tot això, cal afegir una manca absoluta de respecte per la negociació col·lectiva, intentant retallar-la i minimitzar-la contínuament, tot prenent mesures unilaterals que empitjoren sensiblement les condicions de treball del professorat i que constitueixen flagrants incompliments d’acords sindicals i de govern.

En aquest sentit, els sindicats USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT expressem el més absolut rebuig a aquesta política educativa i
EXIGIM LA DIMISSIÓ DEL CONSELLER MARAGALL.

Els esmentats sindicats fem una crida al professorat a assistir i participar a les assemblees de zona, a debatre en els centres l’abast i les conseqüències de la nova llei i les noves mesures proposades pel conseller i el Departament i a participar activament :

- en les concentracions davant els ajuntaments el dia 12 de febrer- en LA CONVOCATÒRIA DE VAGA DEL 19 DE MARÇ- en definitiva en el conjunt de mobilitzacions que es proposen per a obligar al departament a retirar aquestes mesures i continuar expressant:

UN NO ROTUND A LA POLÍTICA EDUCATIVA DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ:

1. No volem aquesta llei.
2. No a la desregulació horària. No a l’augment de la jornada lectiva.
3. No a la disminució de l’oferta pública d’ocupació. Manteniment de l’oferta pactada. Ampliació dels pactes d’estabilitat.
4. Cobriment de totes les substitucions des del primer dia.
5. No a la retallada de plantilles.
6. Increment de la construcció de centres públics. No a la massificació.
7. No als incompliments del Departament d’Educació.

Convoquen: USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT, CGT

Docentes contra Bolonia

2009-03-15T17:42:00.001-07:00

La Plataforma por una Universidad Pública, Democrática y de Calidad salió el pasado 12 de marzo contra las ‘reformas boloñesas’ sumándose así a las movilizaciones estudiantiles. Esta plataforma está constituida, hasta el momento, por docentes de la Universidad de Sevilla que vean en Bolonia el camino hacia la privatización de la Universidad Pública. Desde la Plataforma estamos impulsando un manifiesto de apoyo a las movilizaciones estudiantiles en defensa de la Universidad:

http://sites.google.com/site/plataformapdi

Aunque entren el próximo curso los nuevos planes de estudios, confeccionados en la mayoría de los centros como un reparto de créditos entre departamentos y sin pensar en las necesidades formativas del estudiantado, seguiremos luchando para que la Universidad Pública esté al servicio de todos, sea un derecho y no un privilegio, y los bancos y las empresas no la utilicen para sus propios beneficios, en muchas ocasiones reñidos con un bienestar social plural y democráticamente entendido.

Jesús Castillo

El profesorado universitario y Bolonia

2009-03-15T17:41:00.001-07:00

Cada vez somos más los profesores e investigadores (PDI) universitarios que nos oponemos a las “reformas boloñesas”. Esta situación de descontento se pudo comprobar recientemente en unas jornadas para debatir el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) organizadas por ADIUS, la Asociación de Docentes e Investigadores de la Universidad de Sevilla.

En un principio éramos pocos los que nos opinamos a las “reformas boloñesas” por considerarlas medidas privatizadoras, el neoliberalismo traído a la Universidad Pública. Sin embargo, ahora, gran parte del profesorado se queja de que “no se están haciendo las cosas bien”. Estos profesores que pensaban que se podían sacar cosas positivas de Bolonia se están desengañando al comprobar que los nuevos planes de estudios se están haciendo en función de un mero reparto de créditos entre departamento, sin apenas pensar en cuál sería el mejor plan de estudios para los estudiantes. Al comprobar que en muchos centros no hay aulas suficientes para la docencia en grupos pequeños, una de las cosas de las que presumían los que impulsan el EEES. Esta falta de infraestructuras (derivada en parte de la puesta en marcha de Bolonia a coste cero; política que están rompiendo las movilizaciones) dificultará hasta el extremo el tan cacareado cambio de metodología docente. Es decir, pasar de un modelo tradicional de enseñanza basado en las clases magistrales a un modelo en el que el estudiante sea el protagonista de su aprendizaje, un aprendizaje significativo. Muchos de los profesores que nos oponemos ya practicamos este ‘nuevo’ modelo de enseñanza hace años y sabemos que con clases masificadas se hace muy complicado, aspecto que Bolonia parece no querer arreglar. Dejando a un lado la insuficiente dotación de infraestructuras, actualmente puede llegarse a ser profesor universitario sin haber hecho un solo curso de docencia. ¡Bolonia tampoco hace nada para solucionar esto seriamente!

Además, en el marco del EEES están en vía de aprobación nuevas regulaciones que afectan de lleno al PDI. Entre ellas destaca el Estatuto del PDI que estructurará la carrera docente e investigadora. El borrador de este Estatuto está diseñado, hasta el momento, para precarizar la labor del PDI al permitir contratos basura. Además, establece un sistema con una infinidad de evaluaciones relacionadas con complementos de sueldo y que, además, ligan claramente la labor del PDI a la transferencia tecnológica hacia empresas. La tramitación de esta normativa está haciendo que sindicatos como CC.OO. y U.G.T., que hasta el momento colaboraban plenamente con Bolonia, ahora empiecen a protestar al darse cuenta que entre sus objetivos reales no está el mejorar la calidad de la docencia.

Por otro lado, durante este año el Ministerio de Ciencia e Innovación, del que depende la Universidad, planea aprobar durante 2009 la Ley de la Ciencia. Según parece esta Ley eliminará la exclusividad a los profesores de universidad; es decir, podrán tener dos nóminas, la de la Universidad y otra, por ejemplo, de una empresa. Como al profesorado universitario solo se le controla cuando imparte sus clases (al firmar el parte de clase) el resto del tiempo podrá emplearlo en trabajar para su “segunda nómina”, la empresa, con medios humanos y materiales de la Universidad. Obviamente, pensando en esta reforma hay profesores que se frotan las manos pero otros muchos, a los que realmente nos importa la Universidad Pública, gritamos: ¡No a Bolonia!

Jesús Castillo

Profesor de la Universidad de Sevilla

II Trobada d'estudiants i moviments socials

2009-03-14T18:31:00.001-07:00

Jornada de treball i propostes

Diumenge 15 de març, 11h

Rectorat ocupat UB,

Barcelona

A la primera trobada d’estudiants i moviments socials realitzada al rectorat ocupat de la UB el dia 22 de febrer es va acordar organitzar una segona trobada pel dia 15 de Març per tal d’especificar una via conjunta d’acció i coordinació.

Es farà un dinar popular o n esteu totes i tots convidats.

*En cas que no es pugués realitzar la segona trobada d’estudiants i moviments socials a l’edifici de la Pompeu es realitzarà al rectorat ocupat de la UB a la plaça universitat.

-Des de la comissió de dinamització de la Coordiandora d’Assemblees d’Estudiants portem una proposta d’interconnexió basada en tres eixos:

MANIFESTACIONS/CONCENTRACIONS CONJUNTES:

S’insta als diferents col·lectius que hi son presents a organitzar la primera acció coordinada assistint conjuntament a la manifestació contra la LEC del 19 de març i posteriorment, la manifestació anticrisi del 28 de març. Així com a la reunió que tindrà lloc el dimarts 25 de març a partir de les 19h a la seu de Justícia i Pau, c/ Rivadeneyra 6, 10è per preparar el Fòrum Social Català.

XARXA XERRADES:

· Xarxa de barris: Com coordinar el treball als barris ? (Fem una breu explicació sobre el funcionament actual de la xarxa de barris).

· Xerrades: Introduir els diferents moviments mitjançant jornades/xerrades a les universitats alhora que les universitats introdueixen la temàtica educativa a l’agenda dels diferents empreses/col·lectius.

INTERNET:

Fer èmfasi en la necessitat de donar ús a la xarxa de e-mails recollits a la primera trobada amb la finalitat de que es constitueixi com la principal via de comunicació directa entre els diferents col·lectius. Principalment es difondria la informació sobre les xerrades organitzades conjuntament, així com convocatòries diferents.

ACCIÓ:

Es proposa un debat entorn a l’1 de maig. Accions<->Manifestacions

Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants

Front el desallotjament de la Universitat Pompeu Fabra

2009-03-14T18:30:00.001-07:00

Comunicat de la Coordinadora d'Assemlbees d'Estudiants. Ahir al migdia, al terme de la manifestació contra la LOU i el Reial decret, a favor de la universitat al servei de la societat, es va realitzar una ocupació pacífica de la Universitat Pompeu Fabra de Ciutadella per a dur-hi a terme una trobada d'assemblees d'estudiants, amb activitats amb instituts, moviments socials, PAS i PDI que finalitzaria diumenge, tal i com es va manifestar en reiterades ocasions a l'equip de la UPF.

A dia 13 de març de 2009 el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Joan Josep Moreso, ha demanat l’entrada dels mossos d’esquadra a les 22:00 per fer desallotjar als i les estudiants que romanguessin dins del campus de Ciutadella. Aquesta hora la facultat està oberta al públic, i la biblioteca estava plena de gent i els estudiants encara feien classes. Aquestes persones també han patit la retenció dels mossos d'esquadra, que han tancat tot l'edifici, alterant qualsevol funcionament normal.

Les forçes represores han entrat de manera agresiva al recinte, donant cops de porra contra el terra i donant puntades de peu als objectes. Moltes de les persones allí congregades han pogut sortir del recinte, però 17 persones han quedat retingudes i han decidit fer una ressistència pacífica.

Mentrestant, els i les estudiants que s'acostaven per a assistir a la trobada s'han anat concentrant a l'entrada per a manifestar la seva solidaritat, fins a congregar-s'hi més de 200 persones.

En un primer moment el desallotjament dels estudiants ha estat per una de les portes secundàries, però poc després també per l'entrada principal. Diversos estudiants han resultat contusionats, alguns d'ells han hagut de ser atesos per un equip mèdic de l'Hospital del Mar.

Un dels estudiants, membre de l'assemblea del campus de Mundet, ha estat detingut per motius desconeguts, i a hores d'ara es troba a les dependències de la Comissaria de Les Corts.

Un mes després que el rector Moreso impedís fer una manifestació pacífica i desallotgés per la força i amb violència els i les estudiants que estaven concentrats al campus de Poble Nou, Ca l’Aranyó, avui malauradament es repeteix l’acció amb un augment del grau repressiu.

No entenem i per tant no podem permetre que l'entrada de les forces repressives a les universitats es normalitzi i passi a ser el pa de cada dia en una societat que se n’alegra de considerar-se “democràtica”.

Menteixen i ens titllar-nos de minoria radical que imposa la seva voluntat per sobre de la majoria quan passen per alt que les úniques vies institucionals que ens han deixat per expressar-nos, els referèndums, que han demostrat sobradament i de forma reiterada que l'estudiantat vol la paral·lització de l’Espai Europeu d’Educació Superior, per obrir espais de debat reals. La institució universitària hauria de recollir i defensar aquesta veu i, enlloc de fer-ho, hi posa traves deslegitimant els referèndums, expedientant estudiants o prohibint i reprimint violentament manifestacions pacífiques als campus universitàris.

Comisió de comunicació de CAE

Un detingut arrel del desallotjament

2009-03-14T02:21:00.000-07:00

Extret de l'assemblea de la UPF: http://assembleaupf.wordpress.com/

Nota de la CAE arran del desallotjament de la Pompeu Fabra a 13 de març:

Han detingut a una persona i actualment està a la comissaria de Les Corts. Un grup de persones es dirigeixen en aquests moments a la comissaria per tal de concentrar-se i protestar davant aquest fet. Es convida a tothom a sumar-se a la protesta davant la comissaria.

Cal que lluitem tots junts, de forma unitària, davant la repressió que estem patint per part dels òrgans de govern universitaris i els cossos de seguretat de la Generalitat.

Tots junts contra Bolonya!

CAE

Notícies del desallotjament

3/24- Desallotgen els estudiants tancats al Campus de la Ciutadella de la UPF com a protesta pel Pla Bolonya

ADNBarcelona- Comienzan a desalojar a los estudiantes en el Campus Ciutadella de la UPF

ADNLleida- Los Mossos entran en el campus de la UPF para desalojar a estudiantes encerrados

ACN- Desallotgen els estudiants tancats al Campus de Ciutadella de la Pompeu

AVUI- Els mossos desallotges els estudiants tancats a la Pompeu Fabra

El Periódico- Los mossos inician el desalojo de los contrarios a Bolonia del campus de la UPF

La Vanguardia- Los Mossos entran en el campus de la UPF para desalojar a los estudiantes encerrados

Barcelona: 15.000 estudiants contra la privatització de l’educació i el Pla Bolonya

2009-03-12T19:49:00.000-07:00

Aquest migdia més de 15.000 persones ens hem reunit a Plaça Universitat de Barcelona per deixar ben clar que la nostra lluita contra Bolonya no s'ha aturat encara. Volem la derogació immediata de la LOU i el Reial Decret, lleis on es concreta l'aplicació de Bolonya a l'Estat Espanyol. A més a més de la construcció d'una universitat realment pública i de qualitat.

La manifestació, organitzada per la Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants, sorgeix de la necessitat de portar la nostra lluita al carrer i fer sentir la nostra veu -tantes vegades silenciada-. Assemblees d'estudiants, sindicats i organitzacions polítiques hem pogut denunciar la privatització que s'està duent a terme a les nostres universitats i a tota la societat en general.

Des d'Estudiants en Lluita hem volgut donar suport i participar en aquesta manifestació per portar un missatge ben clar: la lluita per la universitat i els serveis públics és el camí cap a la vaga general. Aquest, entre d'altres, ha estat un dels crits principals que hem fet en un bloc animat i combatiu.

La manifestació ha anat avançant sense incidents i a pas ràpid per culminar a la universitat Pompeu Fabra de Ciutadella. Allà hem ocupat la facultat per tal de llegir el manifest i poder tenir un espai de reflexió i participar durant tot aquest cap de setmana en una trobada d'assemblees per seguir coordinant-nos i debatre estratègies sobre com ha de continuar la nostra lluita.

De moment, caldrà veure si aquestes jornades podran celebrar-se, doncs no seria la primera vegada que el sr Moreso – rector de la UPF – fa entrar les forces de repressió, els Mossos d'Esquadra, a la seva universitat fent així impossibles uns drets tan bàsic com són els de reunió i de llibertat d'expressió. Avui, precisament fa un mes del desallotjament violent de Ca l'Aranyó.

Sense dubte, cal que continuem avançant i construint junts la lluita cap a l'educació pública i de qualitat.

Contra la LOU, la LEC, i la Universitat neoliberal; Vaga General!

Roser Vime és militant d'Estudiants En lluita

T'agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Hessen no ha de ser l´excepció

2009-03-12T19:42:00.000-07:00

Qui lluita, també hi pot guanyar. Aquesta és la llisó que ens va deixar l´experiència de Hessen -el “Land” alemany on hi trobem la ciutat de Frankfurt. En aquesta regió, un potent moviment estudiantil va aconseguir l´any passat fer enrere un nou atac neoliberal al sistema educatiu públic.

Els fets es remonten al maig del 2006. Llavors, el govern conservador de Hessen va aprovar un projecte de llei per a la introducció d´unes taxes universitàries de 500€ -val a dir que, a Hessen, està contemplat per llei que la universitat pública ha de ser gratuita. Pocs dies més tard es van manifestar uns 6.000 estudiants a Frankfurt i van tallar una autopista. Les accions de protesta van continuar amb grans manifestacions, recollida de signatures, etc.

La pressió exercida pels estudiants va aconseguir que la política educativa i, en concret, les taxes universitàries, es convertissin en el tema “estrella” de la campanya electoral de Hessen durant la primera meitat del 2008. Els socialdemòcrates del SPD, juntament amb “Die Grüne“ (Els Verds) i Die Linke (L´Esquerra), van assolir una majoria parlamentària en contra de les taxes i van arribar a eliminar-les, tot i no formar govern.

Com es va arribar a això? Com és possible que fins i tot el SPD, que normalment defensa les mateixes polítiques neoliberals que els conservadors de la CDU, adoptés en aquest cas una postura tan progressista? La resposta la trobem en l´amplitud del moviment que s´hi va generar.

En un altre cas, la qüestió de les taxes universitàries probablement hauria passat desapercebuda a l´opinió pública. Però el treball de base realitzat per l´aliansa d´organitzacions estudiantils, sindicats i partits polítics, entre d´altres, va fer que un sector important de la societat es solidaritzés amb la seva causa. Aquest factor, juntament amb la vinculació de les seves reivindicacions amb altres lluites contra les retallades socials, va ser la clau de l´èxit.

En retrospectiva, es pot dir que, de no haver estat pel moviment estudiantil, segurament hauríem trobat el SPD del costat de la CDU i no hauria estat possible aturar la nova reforma educativa. I és que allò que va comensar el 2006, i que dos anys més tard va assolir aquesta fita, és el moviment estudiantil més massiu a Alemanya als darrers temps. En aquests moments és a paisos com Grècia, Itàlia o França on els estudiants estan sortint al carrer per a defensar els seus drets. Tot això ens ajuda a veure que la nostra lluita contra Bolonya no és un fet aillat i que, com a Hessen, tenim la possibilitat de vèncer.

Isaac Salinas és militant d'En lluita

T'agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Facultat de Polítiques i Sociologia de l'UCM: un 91,17% diem NO a Bolonya – Vaga tota la setmana

2009-03-12T19:35:00.000-07:00

Les dues setmanes prèvies a la vaga i manifestació del 12 de març han estat carregades d'activitat i bones experiències a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de l'UCM (Universitat Complutense de Madrid). En la setmana prèvia, des de l'Assemblea d'Estudiants vam organitzar tres classes populars, obertes a la participació de tots i totes les estudiants i comptant amb la col·laboració de professors i professores, així com de dos treballadors que actualment estan en lluita en els seus llocs de treball contra un ERO fraudulent. Davant de les crítiques que habitualment es fan al moviment contra Bolonya de falta de propostes alternatives, la idea era reivindicar l'espai a la nostra facultat, fent pública una proposta d'universitat diferent del model que pretenen imposar-nos amb la reforma, on hi ha lloc per a l'intercanvi de coneixement, el debat i el pensament crític

La setmana va culminar amb la celebració d'un referèndum. A diferència del que es va aconseguir a l'UB, no es va poder fer de forma legal a causa de la negativa per part del nostre deganat de dur-lo a terme. Però en lloc de resignar-nos, vam decidir organitzar-ho des de l'Assemblea d'Estudiants i aprofitar-ho també per denunciar la falta de debat sobre Bolonya. Els resultats van ser molt positius: van votar 623 estudiants (que calculem que és més del 10%, encara que no podem donar dades oficials perquè el degà es va negar també a facilitar-nos el cens d'estudiants), i un 91,17% el van fer en contra de la implantació del procés de Bolonya.

Aquesta setmana l'hem començat organitzant votacions a totes les classes sobre la possibilitat d'estendre la vaga a tota la setmana, de manera que el dimarts, dimecres i divendres, tampoc no es fes classe. De nou, va ser un èxit: una majoria aclaparadora dels i les estudiants van votar a favor d'ampliar la vaga. A l'assemblea que vam tenir després de les votacions, on érem al voltant de 300 persones, es va decidir que també es durien a terme tancaments durant tota la setmana. Aquests bons resultats, tenint en compte que veníem del període d'exàmens quan l'activitat del moviment estudiantil pràcticament desapareix, indiquen que probablement el moviment contra Bolonya seguirà creixent el segon quadrimestre, augmentant també cada vegada més les possibilitats de parar Bolonya.

Ana Villaverde, Estudiants En Lluita de la UCM

T'agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Crònica de la xerrada "La lluita contra el capitalisme i les privatitzacions"

2009-03-05T06:06:00.000-08:00

El passat 27 de febrer vam poder participar a un acte al que, lamentablement, el nostre sistema universitari no ens té acostumats. A la capella del rectorat ocupat de la Universitat de Barcelona, un grup d'alumnes i simpatitzants es va reunir per fer balanç de les lluites contra el pla Bolonya, i per debatre l'estat del moviment estudiantil en el context de crisi actual.

La principal conclusió que es va extreure va ser la necessitat de no limitar el moviment dels estudiants a la lluita contra la implacable privatització de l'ensenyament universitari. Entendre això és de cabdal importància, car la desmantelació sistemàtica de la universitat pública es produeix en el marc de l'Europa de Maastricht i del capital. Un cop capida aquesta premissa queda palès el fet que no és, no pot ésser, una lluita aïllada.

En aquest sentit es van fer una sèrie de propostes, la primera és la de donar tot el suport a la lluita paral·lela per la qualitat de l'ensenyament públic que s'està efectuant a primària i secundària: la universitat no és un glever separat de la resta del camp de l'Educació. La imminent vaga d'alumnes i professors d'ESO i Batxillerat s'ha de percebre com a pròpia per part dels estudiants universitaris.

Però el debat no va aturar-se aquí, i si bé s'entén que la capacitat d'organització i mobilització estudiantil és molt gran respecte a d'altres sectors, la força social que es pugui fer no és tan gran com la dels treballadors. Tot potenciant la solidaritat amb altres col·lectius (com ara aturats, immigrants, precaris, activistes per la vivenda) es poden assolir millor els objectius. Els estudiants poden actuar com a catalitzadors d'altres lluites, mercè la seva empenta, i els altres moviments poden proporcionar força a l'estudiantat.

La xerrada va concloure amb la idea que, de fet, aquesta solidaritat no és una opció conjuntural: no és pot reeixir en la defensa per l'educació pública superior lluitant de forma isolada. La universitat no és una illa en el pèlag social: la seva transformació en una institució destinada realment a la formació integral dels seus alumnes (i no a la producció de futurs explotats pel mercat laboral capitalista, això si, ben qualificats) passa per la transformació total de la societat.

Hèctor García és militant d'En lluita

Victòria a la UB: més del 93 % creu que s'ha de paralitzar l'EEES per iniciar un procès de debat

2009-03-01T13:22:00.000-08:00

El 26 de Febrer, a la Universitat de Barcelona (UB) s'ha celebrat un referèndum per consultar als i les seves estudiants si «S’ha de paralitzar l’aplicació de l’espai europeu d’educació superior per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?» La resposta ha estat contundent: el 93,1 % ha votat que SI a aquesta paralització.

Aquest resultat mostra la preocupació dels i les estudiants davant l'aplicació de l'EEES ja que, en la majoria dels casos, ni tan sols saben detalladament què significa l'aplicació del mateix. La mateixa pregunta es portarà al proper Claustre que es celebrarà el proper 5 de març.

Els i les estudiants, tot i que som un 90% de la comunitat universitaria, al Claustre només tenim el 30% de representació. Tot i això, i degut a que s'ha superat la participació que va haver-hi a les eleccions a Rector del passat mes de Novembre, aquest 30% està obligat a votar el que la majoria dels estudiants han decidit en aquest referèndum, és a dir, paralitzar l'aplicació de l'EEES. En qualsevol cas, ara falta esperar que professorat i PAS també es posicionin a favor i s'obtingui la majoria al Claustre.

Més que una victòria

Hem de destacar la gran victòria dels resultats d'aquest referèndum i les dades parlen per sí soles. En primer lloc és més legitim aquest referèndum que el nostre estimat Rector, sr, Didac Ramírez. A les eleccions del Rector celebrades el passat mes de Novembre tan sols va votar un 5,7% dels estudiants, en canvi en aquest referèndum s'ha triplicat la participació arribant al 20%.

A més a més, cal tenir en compte les condicions materials en les quals s'ha donat aquest referèndum, i és que es va fer oficial just una setmana abans de fer-lo, amb la qual cosa la difusió del mateix es va convertir en una carrera a contrarellotge. A part, evidentment, la Universitat de Barcelona ha posat els mínims esforços per la difusió del mateix. Amb tres cartells per facultat penjats el dia anterior n'han tingut prou. Així doncs, la gran capacitat de reacció de totes i cadascuna de les assemblees de facultats ha estat clau per aquesta gran victòria. Els passaclasses, cartells i l'enorme difusió han estat, sense dubte, els responsables d'aquests resultats.

A més, a moltes facultats, les urnes s'han posat en llocs estratègicament no gaire visibles.

D'altra banda, la manca d'informació i transparència en el procès han ajudat moltíssim per obtenir aquests resultats. Ningú està preparat per l'aplicació de l'EEES, doncs en la majoria de casos encara no se sap quins canvis comportarà en les titulacions, com afectarà als i les estudiants, fent així que hi hagi molta por a aquests canvis que cada cop es veuen més a prop.

Aquests resultats són claus per la continuació de la lluita. Les assemblees tenen un coixí molt gran d'estudiants que estan en contra de Bolonya! En alguns casos, desenes de persones han estat capaces de mobilitzar milers d'estudiants per particpar al referèndum. La capacitat mobilitzadora de les assemblees i el saber aprofitar aquests resultats tan favorables per canalitzar el dubte cap a la lluita serà vital per avançar cap a una vaga i una manifestació molt gran el proper 12 de març.

Per consultar les dades oficials:

www.ub.edu/acad/representacio/resultats_referendum.html (Resultats referèndum)

www.ub.edu/eleccionsrectorat2008 (Resultats eleccions Rector)

Roser Vime és militant d'Estudiants En lluita

Solamente pa'los ricos quieren que haya educación

2009-03-01T13:19:00.000-08:00

Desde la Universidad de Sevilla y en época de carnavales nos llega este hit musical del movimiento estudiantil ¡No te lo pierdas!

Solamente pa'los ricos quieren que haya educación

Bolonia, Bolonia, los planes de Bolonia, la madre que los parió
solamente pa'los ricos quieren que haya educación

Cuando yo pedía una beca, con trabajo me la daban
y ahora un préstamo me venden que a ver luego quien lo paga
Bolonia, Bolonia, los planes de Bolonia, la madre que los parió
solamente pa'los ricos quieren que haya educación

Igual que en la escuela yanki financiada por la empresa
luego nadie suelta un duro pa'las carreras de letras
Bolonia, Bolonia, los planes de Bolonia, la madre que los parió
solamente pa'los ricos quieren que haya educación

Dicen que a la juventud todo le es indiferente
eso es lo que ellos quisieran, eso es lo que ellos pretenden
Bolonia, Bolonia, los planes de Bolonia, la madre que los parió
solamente pa'los ricos quieren que haya educación

Peinadito y bien vestido a la entrevista del postgrado
y luego la nota de corte por la cartilla del banco
Bolonia, Bolonia, los planes de Bolonia, la madre que los parió
solamente pa'los ricos quieren que haya educación

Abren la puerta a la empresa en toda la universidad
es como invitar al lobo a pasearse por el corral
Bolonia, Bolonia, los planes de Bolonia, la madre que los parió
solamente pa'los ricos quieren que haya educación

Crònica del desallotjament de la UPF: Aquesta és la seva democràcia

2009-02-14T09:25:00.000-08:00

El 12 de febrer de 2009, dia anterior a la inauguració del campus de Comunicació-Poblenou de la Pompeu Fabra i de la visita del president Montilla, els estudiants han tornat a reunir-se de forma pacífica per plantar cara a l'irresponsable gestió de l'ensenyament públic, i una altra vegada se'ls ha respost de la manera més lamentable: amb l'ús de la violència.

Cap a les deu de la nit, mentre cent estudiants discutien el seu futur i el de l'ensenyament, un representant de la policia interrompia l'assemblea exigint el desallotjament immediat de l'edifici. L'amenaça era la següent: o la gent marxava voluntàriament, o els mossos els feien fora a la força i s'obria un procés penal a tots els resistents; la facultat havia d'estar “neta” per mostrar-la al president de la generalitat. Tot i l'intent d'atemoritzar als estudiants, la decisió de resistir va ser unànime. Cada estudiant es va agafar amb força al company del davant, i així, tots formaren una rotllana asseguts a terra.

Poc després, uns trenta mossos d'esquadra van entrar al recinte amb les cares tapades. Primer es van ocupar de les persones que duien càmeres, i quan ja no n'hi havia, començà el terrible espectacle. Un a un, cada estudiant era arrancat dels seus companys per quatre o cinc policies que utilitzaven tota mena de luxacions: s'estiraven braços i cames, s'utilitzaven els punys pressionant el coll dels joves amb el cap contra el terra, els genolls també els hi eren molt útils per fer mal sense deixar marques, i ficar la mà a la cara o els dits als ulls tampoc els i suposava cap barrera ètica. Un cop l'estudiant era desallotjat, dos policies se l'emportaven brutalment a una sala on era identificat; durant un quart d'hora, el policia no deixava de retorçar el braç del retingut. Molts joves suplicaven un tracte menys dolorós argumentant que no escaparien o que no es resistirien més, però quant més es queixaven més fort se'ls retorçava el braç.

Podem dir que, tristament, el campus de Comunicació- Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra ha nascut amb l'estigma dels crits de dolor dels seus propis estudiants, tractats com delinqüents perillosos i maltractats per ordre del seu mateix rector, Joan Moreso. Una vegada més s'ha demostrat que la veritable democràcia la podem trobar quan cent estudiants s'ajunten a una assemblea per solucionar problemes, i que un poder vertical que es fa anomenar “democràcia” la destrossa per salvaguardar els seus interessos.

Ferran Vargas és membre d'Estudiants en Lluita

Bolonia en la UAB: expulsiones políticas y ocupaciones históricas

2009-02-07T09:29:00.000-08:00

Por Isabel Benítez y Joel Sans, Miembros del movimiento estudiantil en la UAB

Extraido de www.cobas.es, sindicato personado en la defensa jurídica de los estudiantes expulsados

Antecedentes

En el 2001 todos los sectores políticos, sindicales y universitarios (rectores, profesorado, trabajadores y estudiantes) rechazaron la reforma que planteaba entonces el PP con la Ley Orgánica de Universidades (LOU). El Gobierno del PSOE no sólo no derogó la que Zapatero consideró ley "mala por su forma y su contenido" sino que profundizó en ella, siendo la aprobación del Decreto de eliminación de las actuales licenciaturas y diplomaturas uno de los pasos finales para la implementación del EEES de cara al 2010.

La LOU introduce un modelo educativo elitista y subordinado a criterios mercantiles, reduce la participación de la comunidad universitaria en la orientación de las universidades y naturaliza el poder central de los lobbies económicos externos a la hora de pautar las prioridades de gasto, distribución de ingresos y, por supuesto, la subcontratación y presión a la baja de las condiciones laborales de los trabajadores (docentes, investigadores y de administración y servicios) del ámbito universitario.

Bajo la égida del discurso de la "calidad", la "competitividad" y de responsabilización al sistema educativo de las pésimas condiciones de trabajo para los jóvenes producidas por décadas de desregulación del mercado laboral y de un modelo económico especulativo, el Proceso de Bolonia constituye un salto cualitativo en el ataque a los derechos sociales, en este caso, el de la educación y de la presión a la baja de las condiciones laborales naturalizando las pràcticas en empresa como parte esencial del currículum universitario.

La nueva ministra en materia de universidades, Cristina Garmendia, procedente de la ejecutiva de la CEOE, aboca a las universidades públicas a la aplicación de la reforma haciéndoles creer que todas ellas están llamadas a formar parte de un ránquing mundial de universidades. Dado que los campus son reticentes a la inversión privada y que la patronal autóctona tampoco es muy dadivosa, los gobiernos autonómicos del PP y del PSOE se coordinaron "espontáneamente" para restringir la inversión pública prevista –ya a todas luces insuficiente- en los años y meses previos del estallido de la crisis, ubicando a universidades públicas del País Valencià y de la Comunidad de Madrid al borde de la quiebra… y de la subasta al mejor postor… en este caso fundamentalmente, el Banco Santander.

La represión política en la UAB: 33 expedientes y 15 imputados penales En este contexto, la Universidad Autónoma de Barcelona – un campus especialmente señalado en todos los ciclos de movilización estudiantil- se ha sumado a la tradición represiva de la Universidad del País Vasco, contra un movimiento estudiantil que se ha visto obligado, ya no sólo a combatir la aberrante reforma a pie de facultad, sino también a exigir que los mismos órganos de gobierno de la universidad respeten sus propios reglamentos – ya de por sí estamentales, antidemocráticos-.

Así, durante el curso 2007/08 las asambleas de facultad protagonizaron un encierro- como tantos otros- que seria "solucionado" por el Rector con una carga brutal de los Mossos d'Esquadra en un espacio abierto; sucesivas concentraciones de repulsa con motivo de las reuniones del Consejo de Gobierno de la Universidad se saldaron con otra carga de los Mossos d'Esquadra para impedir el tránsito de los estudiantes, y con siete expedientes disciplinarios. Una segunda tanda de expedientes – hasta llegar a 33- se abrió a raíz de unas protestas en mayo del 2008 en la facultad de letras que trataban de impedir la aprobación de los nuevos grados (que son los planes de estudio devaluados de contenido de la reforma boloniesa). La movilización consiguió evitar que la reducida junta permanente de la facultad aprobara los grados a espaldas del conjunto de la comunidad educativa. Todo el proceso sancionador se fundamenta en la vulneración de lo que el reglamento disciplinario de 1954 considera faltas muy graves: "manifestarse contra la institución" y "falta de probidad".

Los expedientes tienen una misión de represalia política ejemplificadora: se han abierto a los portavoces e interlocutores estudiantiles con el Equipo de Gobierno, de todas las organizaciones activas en la lucha contra el desmantelamiento de la universidad pública: Coordinadora de Asamblees de Facultat, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Corrent Roig, Estudiants en Lluita i de Co.bas…. También se encuentran entre las personas expedientadas aquellas que habían firmado la impugnación de la Junta de Letras que pretendía aprobar los nuevos planes de estudio sin convocar a los estudiantes juntarios elegidos por asambleas. Al proceso disciplinario interno se añade una denuncia penal por "desórdenes públicos" en la que incluyen un listado arbitrario de 15 estudiantes así como el listado de los estudiantes electos por la Facultad de Letras a una junta de facultad que nunca ha querido convocarlos.

Si la institución siempre ha negado el carácter político de la sanción, la creación de la Plataforma por el Diálogo (que ha reunido a más de 200 personas, entre profesorado y Personal de Administración y Servicios de la UAB), los comunicados de apoyo tanto desde la propia universidad, como externos y las muestras de solidaridad desde todos los territorios ponen en evidencia que la represión estudiantil en la UAB tiene un carácter ejemplificador para el conjunto del movimiento.

Más allá de los expedientes sancionadores, la UAB ha vivido entre noviembre y diciembre un estallido de ocupaciones masivas en 6 facultades. Las ocupaciones no sólo llevaron a cabo decenas de actividades alternativas y cambiaron la fisonomía de las facultades sino que además paralizaron la actividad docente durante varias semanas. La Facultad de Letras fue donde se mantuvo la ocupación sin realizar clases más un mes, con asambleas de 300, 400 e incluso 600 estudiantes, en una movilización histórica para defender la universidad pública de una combatividad que no se veía desde los años 70.

Las ocupaciones desarrolladas durante el mes de noviembre y diciembre, la parada de docencia y el crecimiento exponencial de las asambleas conduce a que la instrucción de los expedientes, en pleno ecuador de la agitación, pida la expulsión de los 31 estudiantes para períodos de entre once y un año y comunican que "es negociable" a pesar de que defienden la pulcritud apolítica del proceso. Finalmente, los cortes coordinados de carretera en todo Barcelona, la ocupación del de la sede de la Dirección Universitaria y la ocupación del Rectorado de la UAB inducen al Equipo de Gobierno de la UAB a admitir el carácter político de la represión y anuncia justo antes de las vacaciones de navidad que los expedientes se resuelven con la expulsión de entre tres y un año de seis compañeros y la sanción pública de otros 22 –por el camino han archivado unos cuantos-.

Los expedientes son una cuestión política y se resolverá políticamente, reiteran la Asamblea de Represaliados y las Asambleas de Facultad, y en este sentido no sólo se han interpuesto 28 demandas recurriendo las sanciones por vulneración de derechos fundamentales (violación de la presunción de inocencia, cesión de datos personales a terceros; derecho a la libertad de expresión, reunión y manifestación…) sino que continúan difundiendo y señalando los culpables y los efectos de que estas medidas significan para los estudiantes organizados y combativos: encadenamientos en las sedes de los partidos del Tripartito, siendo ERC protagonista central – responsable de Universidades-. La demanda también la interponen como legítimas interesadas, no sólo las organizaciones de militancia de las personas represaliadas (SEPC, Co.Bas) sino también el segundo sindicato de trabajadores de administración y servicios de la UAB (CAU-IAC) y CGT.

Todo el procedimiento retrata el "progresismo" de la "izquierda parlamentaria". No en vano el ex – rector pidió el voto públicamente para el PSC en las últimas elecciones y su mano derecha en este proceso, Rafael Grasa, ha recibido como premio a los servicios prestados la designación a dedo de la presidencia del Institut Català Internacional per la Pau. La Decana de Letras, Helena Estalella, otra de las adalides de la represión para defender una "universidad pública y de calidad" recientemente se ha pedido la baja por depresión. Mientras, los seis compañeros están pendientes de la resolución de las medidas cautelares pedidas al juez para, entre tanto se resuelve la demanda, poder examinarse.

La nueva rectora se ha posicionado contraria a conceder las medidas cautelares y ha inaugurado el curso después de las vacaciones con un dispositivo de veinte guardias de seguridad que –porra en mano- han custodiado la entrada a la Facultad de Letras con el pretexto de garantizar "la seguridad" después de la ocupación de noviembre y diciembre. La Degana de Letras ha alterado el calendario académico unilateralmente como castigo colectivo – alteración irregular, recurrida por CGT- y la toma de posesión de la nueva rectora ha contado con un dispositivo tal de seguridad que ha motivado nuevas quejas de UGT y CAU, por la imposibilidad de trabajadores del rectorado de acceder a sus puestos de trabajo. Esta es la línea del nuevo rectorado: restablecimiento del orden público manu militari para cumplir con los plazos de la reforma que ya el mismo Ministerio de Ciencia comienza a estudiar su culminación del 2010 al 2015.

Pero difícilmente conseguirá romper el movimiento estudiantil con una vía confrontativa. De hecho, lo contrario es más probable. De momento, el rectorado de la UB continua hoy ocupado en plenos exámenes (con una biblioteca creada por los propios estudiantes y abierta 24h), manteniéndose la ocupación desde el 20 de noviembre. Y la idea de generalizar las ocupaciones con paralización de la docencia se está extendiendo por muchas más facultades para el segundo cuatrimestre

28 estudiants i cinc organitzacions polítiques demanden a la UAB per vulneració de drets fonamentals

2009-01-16T06:21:00.000-08:00

Avui a les 9.30 del matí s’ han lliurat els 30.000 fulls de les 28 demandes interposades contra la Universitat Autònoma de Barcelona, en resposta a la sanció anunciada el passat mes de desembre d’expulsió de sis estudiants i sancions públiques per a 22 estudiants més en relació a les mobilitzacions estudiantils contra la reforma universitària (Espai Europeu d’Educació Superior). A la demanda s’han incorporat tres sindicats laborals: CGT de la UAB, CAU -segon sindicat del personal d’administració i serveis de la UAB-, i Co.Bas; dos organitzacions polítiques d’àmbit estudiantil Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i En Lluita donat que entenen que aquestes sancions s’han derivat de l’activitat política d’aquests estudiants al campus de Bellaterra en defensa de la universitat pública i són organitzacions a les quals pertanyen bona part dels estudiants repressaliats. Les demandes corresponents als estudiants expulsats van ser lliurades dimarts i demanen com a mesura cautelar que els estudiants puguin presentar-se als exàmens de febrer.

Una experiencia a seguir en otras facultades

2009-01-09T13:33:00.000-08:00

Article publicat al periódico Diagonal, nº 93.

Per Joel Sans,

Con el descanso que la mayoría de las asambleas se ha tomado durante las últimas semanas, aprovechamos para profundizar en una de las movilizaciones más prolongada de los últimos meses: la ocupación de la Facultad de Letras de la Autónoma de Barcelona. ¿Se podrán extender algunas de sus prácticas al resto de facultades tras la vuelta a las aulas?

El estallido del movimiento estudiantil está desconcertando a muchos, a profesores, a rectores, a los gobiernos autonómicos y central... ¡Incluso nos ha sorprendido a los propios activistas! ¿Quién pensaba a principios de este curso que habría una huelga de un mes en una facultad de Barcelona? ¿Quién imaginaba que el Rectorado de la Universitat de Barcelona estaría ocupado por los estudiantes incluso en Nochebuena, fin de año y el día de reyes? Al igual que se han mantenido la ocupación de Interfacultades en Zaragoza. Soplan vientos de movilización contra la mercantilización de la universidad que representa el proceso de Bolonia y el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Es en Barcelona donde ha alcanzado una mayor dimensión en las últimas semanas en un movimiento que tiene como motor las asambleas de facultad. El hecho clave ha estado en las ocupaciones de facultades y en el paro de las clases. Entre el 18 de noviembre y el 22 de diciembre seis facultades de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fueron ocupadas por los estudiantes: Políticas, Psicología, Comunicación, Ciencias, Educación y Letras. La mayoría de estas ocupaciones duraron entre una y tres semanas. La paralización de la actividad académica fue acompañada de toda una programación alternativa con clases críticas realizadas por una parte del profesorado, charlas, debates y formación sobre la entrada de las empresas en la universidad, sobre los nuevos y devaluados grados, sobre la crisis económica, mayo del ‘68; o con la invitación a trabajadores de Nissan (empresa que quiere llevar a cabo 1.680 despidos) por poner sólo unos ejemplos. Se paralizó la actividad reglada, pero continuó el aprendizaje gestionado por los propios estudiantes. Hasta Navidades en Letras La Facultad de Letras ha sido la que más tiempo ha llegado a estar ocupada, en una huelga que ha durado cuatro semanas y media, hasta las vacaciones de Navidad. Se trata de un paro histórico: ¡no se vivía en la facultad algo así desde los años ‘70! La ocupación fue decidida y renovada cada semana en asambleas multitudinarias. En la tercera semana de ocupación tuvo lugar la mayor asamblea, con 600 participantes. Una buena parte de estudiantes participó en ella básicamente porque quería volver a las clases, pero después de más de dos horas de debate se acordó mantener la ocupación durante una semana más y tomar la decisión sobre su futuro en un referéndum la semana siguiente. En él participaron más de 1.000 estudiantes y el resultado fue continuar la ocupación hasta las vacaciones. De la experiencia de Letras saldrían varias lecciones. Contar con una asamblea que tenga la fuerza suficiente para ocupar una facultad que paralice la docencia es más posible de lo que parece a primera vista. Una ocupación de este tipo hace que el conjunto de los estudiantes se tenga que posicionar respecto a Bolonia, con lo que la asamblea ha involucrado a nuevos activistas y muchos estudiantes más han participado en ella. La ocupación sin clases es la forma más efectiva de presión: por primera vez las autoridades tuvieron que sentarse a negociar alrededor de un referéndum sobre Bolonia e incluso sobre una moratoria en su aplicación, hacer público el déficit de la UAB o los expedientes sancionadores.

Hacia una huelga indefinida

Para parar el proceso de Bolonia se necesita avanzar hacia una huelga indefinida, como hicieron los estudiantes en Grecia. El ejemplo de la UAB muestra que algo así es posible. Incluso en facultades de la Autònoma que el año pasado no reunían en asamblea a más de 15 estudiantes, este año han paralizado su facultad dos semanas con asambleas de 200. Las cosas están cambiando muy rápidamente. Generalizar las buenas experiencias es indispensable para que el avance en el movimiento sea lo más intenso posible después de los exámenes de febrero.

Organicemos las resistencias en las facultades, continuemos ocupando

2008-12-28T14:01:00.001-08:00

El movimiento estudiantil continúa en pie de guerra. A los encierros de la semana pasada y de la anterior esta semana se están sumando más encierros tanto en Barcelona, Madrid como Sevilla. Y parece ser que en las universidades del resto del estado también se empieza a extender el movimiento contra Bolonia. Todo esto evidentemente no pasa desapercibido para la clase dirigente y ya están empezando a cargar las tintas contra los y las activistas estudiantiles.

Sin duda la presión de los medios, de los dirigentes de las universidades y de la clase política se irá recrudeciendo a medida que pasen los días. Un ejemplo de eso es la provocación en toda regla que supone el anuncio de expulsión de 27 estudiantes de la UAB en plena ebullición del movimiento estudiantil. Esta claro que pretenden usar estos expedientes como moneda de cambio. El movimiento estudiantil no se debe dejar presionar por estas amenazas y debe continuar firme en sus reivindicaciones.

Por otra parte en las universidades donde se han parado las clases la presión de los esquiroles que reclaman su “derecho a estudiar” también será fuerte y por supuesto algo que los jefes de las universidades usaran. En la UAB algunos esquiroles ya han empezado a contactar con profesores para que les hagan clases rompiendo así la huelga. Para parar eso será necesario una buena organización de los y las estudiantes y si es necesario organizar piquetes que impidan que esos y esas estudiantes rompan la huelga.

Ahora mismo lo más importante para el movimiento estudiantil es fortalecer las ocupaciones desde las asambleas de facultad, organizando la resistencia en cada una de ellas.

Desde En lucha/En lluita hacemos nuestras las reivindicaciones de los y las estudiantes que ocupan las facultades y exigimos:

Que se inicie un proceso de debate amplio, público y abierto en el que participen todos los agentes sociales implicados para definir qué modelo de universidad pública necesita y quiere la sociedad civil, así como los recursos económicos de que se dispondrán para garantizar una universidad pública y de calidad.

Retirada de los expedientes y de los procesos judiciales contra los 31 compañeros y compañeras de la Universidad Autónoma de Barcelona, imputados por su lucha en defensa de la universidad pública.

La realización de referendums en todas las universidades públicas para que la comunidad universitaria se posicione al respecto del proceso de implementación del Espacio Europeo de Educación Superior.

¡Todo el poder para las asambleas!

Crònica de l'ocupació del despatx de la Comissionada d'universitats Blanca Palmada

2008-12-28T14:00:00.001-08:00

Per Roser Vime,

Avui, després d'haver tallat el Túnel de la Rovira ens han trucat que s'estava anant al despatx de la Comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, per reunir-se amb ella. 8 persones de Mundet ens hem desplaçat cap allà per donar suport.

Un cop hem arribat allà ens hem trobat amb unes 30 persones (crec) d'assemblees del Raval, Central i Diagonal. Despres de dinar se'ns ha informat que la sra Blanca Palmada no es trobava allà però que podiem parlar amb el Director d'Universitats (sr Ramon) al qual li podiem explicar les nostres reivindicacions.

Un cop s'ha presentat hem iniciat una assemblea en la qual li hem exposat els motius pels que estavem allà; exigiem que es posicionés públicament sobre les 6 expulsions dels companys i companyes de l'UAB, sobre els expedients, les càrregues policials durant la tallada de la Diagonal i d'altres manifestacions d'estudiants. Després d'això i que ens digues que ell no es podia posicionar de cap de les maneres ens ha ofert que desallotgessim i que l'endemà podriem concertar una cita amb la Comissionada, amb la qual podriem establir una taula de "diàleg" (ja sabem de quin diàleg ens parlen).

Després de veure que el discurs del Sr Ramon era totalment après (ha fet el mateix les 3 vegades que ha parlat omplint-se la boca de diàleg, democràcia, bla bla bla) hem fet una altra assemblea en la que hem decidit que no acceptavem la seva proposta perquè allà voliem un posicionament sobre els punts exposats anteriorment i no entrar en l'espiral de falç diàleg que se'ns ven.

Així doncs hem fet un comunicat i una roda de premsa exposant perquè estavem allà i que voliem un posicionament de la Blanca Palmada o no desocupariem.

Durant tot aquest procés, a fora, s'ha anat concentrant d'entre 50 - 70 persones ja que estava prohibida l'entrada a l'edifici a qualsevol persona i ens era impossible sortir ja que després no se'ns permetia tornar a entrar. Els companys i companyes de fora ens anaven informant dels moviments que hi havia i en varies ocasions se'ns ha avisat que els mossos, que envoltaven tot l'edifici estaven a punt de desocupar.

Amb tot això, finalment hem pogut parlar telefònicament amb la sra Blanca Palmada la qual ens ha dit que podia quedar amb 4 o 5 companys nostres fora de l'edifici. A més, se'ns ha informat que l'edifici no era públic i que el propietari podia donar instruccions de desallotjament als Mossos en qualsevol moment i, per tant, la càrrega dels Mossos si es donava no seria "per culpa seva" .

Després d'una altra assemblea s'ha acordat que ningú havia d'anar a parlar amb la sra Blanca Palmada ja que només voliem el seu posicionament públic, a favor o en contra, dels punts concretats anteriorment, i que no erem representants de ningú per poder iniciar cap tipus de diàleg. En aquest sentit, la sra Comissionada ha enviat un comunicat de merda (si em permeteu) que us copio literalment:

Comunicat del Comissionat per a Universitats i Recerca

En relació a la presència continuada d'un grup d'estudiants en les dependències del Comissionat per Universitats i Recerca durant la tarda d'avui, i després de les converses mantingudes amb els estudiants concentrats, declarem que la resolució dels expedients és un procés intern de la Universitat Autònoma que continua obert.

Seguim amb atenció aquest procés per assegurar que, malgrat derivar de l'aplicació d'un decret de l'any 1954, tingui totes les garanties de l'estat de dret.

Ens consta que la Universitat Autònoma no ha previst una execució immediata de la resolució, i que està parlant amb els estudiants afectats.

També manifestem la nostra disposició a treballar per buscar vies de diàleg que facin innecessària la intervenció policial.

Tal com hem manifestat avui mateix, estem oberts a un debat franc i productiu amb tots els estudiants, per recuperar la normalitat acadèmica i enfortir la universitat pública.

----------------------

Quan ens ha arribat aquest comunicat, eren passades les 8 del vespre i se'ns estava coexionant que els Mossos ja tenien l'ordre de desallotjament i que haviem de prendre una deciisió ràpida o la càrrega seria imminent. Ens aquests moments la tensió, les presses i el cansament eren molt presents i no hem pogut iniciar un debat ni una assemblea com cal. Tothom entenia que aquest comunicat no era un posicionament ja que obviava 3 dels 4 punts que exigiem i que haviem concretat però hi havia divergències en si haviem de mantenir l'ocupació o si haviem de marxar. Degut a que no hi havia consens en aquesta desició (hem fet una votació que més o menys era 13 a favor de quedar-nos i 8 a desocupar) i que enteniem que haviem d'anar en bloc hem acordat marxar tots.

Un cop hem sortit d'allà, ha estat com si sortissim de la pressó xDD, moltes escales, molts mitjans de comunicació, fotos, cameres, tothom tapant-se, sortiem d'un lloc on no podiem ser-hi 30, feia molta calor,.... i juntament amb els companys que ens donaven suport des de fora hem tallat Via Laietana on s'ha fet una petita crònica dels fets i s'ha decidit marxar en manifestació fins al Rectorat.

Val a dir que molt poques persones hem creat el caos pel centre de Barcelona tornant locos als Gossos d'en Saura.

I això ha quedat així. NI RESPOSTES, NI POSICIONAMENT, NOMÉS AMENACES DE REPRESALIES CONTUNDETS I MÉS REPRESSIÓ!!

Concentració del moviment estudiantil

2008-12-19T03:27:00.000-08:00

Demà divendres a les 19h el moviment estudiantil realitzarà una concentració davant del Rectorat de la UB, a Pl. Universitat.

Serà el moment en que vàries facultats ocupades de les diferents universitats de Barcelona es traslladaran al Rectorat de la UB a mantenir l'ocupació d'aquest edifici (ja ocupat des del 20 de novembre) durant tot el Nadal.

Volem convidar a tothom, activistes, col·lectius i moviments socials a venir i donar suport a aquesta lluita dels estudiants que té una intensitat que no es veia des de feia molts anys, més quan aquesta lluita està sent fortament criminalitzada a nivell mediàtic.

A més, es demanarà la retirada de les 6 expulsions que el Rectorat de la UAB ha decidir dur a terme a estudiants que es van mobilitzar el curs passat contra Bolonya en el campus de la UAB. Unes expulsions gravíssimes, que s'han dut a terme utilitzant un reglament franquista del 1954 i que suposen un fre al diàleg i un atac al conjunt del moviment estudiantil.

Es realitzarà una roda de premsa i continuació s'obrirà el micròfon als moviments socials perquè puguin transmetre els seus missatges.

Coordinadora d'Assemblees d'Estudiants, dijous 18 de desembre de 2008.

Telèfon de contacte: 687 202 461 (Joel) - 636 13 19 61 (Anna)

Nadal Roig al local d'En lluita

2008-12-19T03:24:00.000-08:00

Dilluns 22, 19h Vídeo-fòrum “Las píldoras del Dr. Barnés”

Dilluns 29, 19h
Taller: “Alemanya 1918-1919, la revolució perduda”

Dilluns 22, 19h
Vídeo-fòrum “Las píldoras del Dr. Barnés”
Documental sobre el primer mes de la vaga del 1999-2000 a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Francisco Barnés va ser el rector que va impulsar els plans de privatització. Desenes de milers d’estudiantes van lluitar durant mesos contra la privatització de la Universitat.

Dilluns 29, 19h
Taller: “Alemanya 1918-1919, la revolució perduda”
La revolució alemanya de 1918-1919 va ser una revolució que va marcar el destí de tota la història del segle XX. Alhora també és una de les revolucions més oblidades. Que va fer que esclatés? Perquè a Alemanya? Quin paper va jugar la socialdemocràcia i les organitzacions revolucionaries? I sobretot, perquè es va perdre?

Nou local d’En lluita
C/ Encarnació, nº44, baixos Joanic

Entrevistas del encierro de Biologia en Sevilla

2008-12-17T10:36:00.000-08:00

La asamblea de estudiantes contra Bolonia ocupa pacíficamente el rectorado de la Universidad Complutense de Madrid

2008-12-14T05:23:00.001-08:00

Los estudiantes acaban de tomar el Rectorado de la Universidad Complutense de Madrid, sin haberse producido altercados de ningún tipo. Ataviados con sacos y esterillas, los estudiantes afirman defender con su encierro instituciones y organismos públicos que están siendo atacados, pues resulta necesaria su protección.

La Asamblea de Estudiantes reivindica la convocatoria de una consulta vinculante en el seno de la comunidad universitaria, con jornadas de paralización oficial de las clases para el debate; la no aprobación de más propuestas de titulaciones adaptadas al nuevo plan, así como la paralización de las ya aprobadas y no aplicación (de entrada) para el curso que viene, hasta la celebración de la consulta; la eliminación del mínimo de alumnos como requisito para el mantenimiento de las titulaciones; el cumplimiento de los acuerdos del Claustro en lo relativo al máster de formación del profesorado, es decir, la creación de una comisión interdisciplinar que plantee una alternativa congruente al citado máster; y la retirada de los expedientes y anulación de las expulsiones de los compañeros de Barcelona y Valencia.

El Movimiento No a Bolonia se compromete así de manera completa con la defensa de la educación superior pública, por lo que su meta es parar una reforma que consolida el elitismo y segregación económica en el acceso a la educación, la pérdida efectiva de la autonomía universitaria, la desaparición en la práctica de la libertad docente, la ausencia total de procedimientos democráticos, el trasvase de conocimientos al sector privado, la implantación de un modelo de créditos (ECTS) que impide compaginar estudio y trabajo, la eliminación de filologías, o la reducción de estudios de ciencia básica y, en general, de todas las carreras de perfil más teórico, la reducción de clases magistrales, o el desplazamiento de los contenidos educativos (de la educación y la cultura, por tanto), a favor de las habilidades y competencias, y la pérdida, al fin, de la educación como servicio público.

Los estudiantes movilizados consideran básica la derogación de la legislación que aplica Bolonia en nuestro país para la apertura de un debate social amplio, especialmente en el ámbito universitario, desde el que construir la universidad pública que la sociedad en su conjunto pretenda.

Extraido de Kaos en la Red

Declaración de la Asamblea de Estudiantes contra Bolonia de la UCM

Nos encontramos un par de cientos de estudiantes, en espera de la llegada del rector para plantearle nuestra tabla reivindicativa:

1. Convocatoria de un referéndum vinculante (y consultivo), con jornada de paralización oficial de las clases así como la no aprobación de más propuestas de titulaciones adaptadas a Bolonia, así como la paralización de las ya aprobadas, hasta la celebración de la consulta así como su no aplicación (de entrada) para el curso que viene.

2. Eliminación del mínimo de alumnos como requisito para el mantenimiento de las titulaciones, como han hecho otros rectores en otras ciudades.

3. Cumplimiento de los acuerdos del Claustro en lo relativo al máster de formación del profesorado: creación de una comisión interdisciplinar para plantera una alternativa.

4. Retirada de los expedientes y anulación de las expulsiones a los compañeros de Barcelona y Valencia.

NO LOGO: No a los bancos en la Universidad Pública

2008-12-14T05:22:00.000-08:00

Per Jesús Castillo

Crónica y vídeo. El jueves 4 de diciembre, frente al rectorado de la Universidad de Sevilla, cerrado a cal y canto por la movilización contra Bolonia, nos concentramos un nutrido grupo de profesores de muchos centros al grito de “NO LOGO”.

Pedimos que se retire de nuestros carnés de la universidad el símbolo del Banco Santander, el nuevo dueño financiero de la Universidad de Sevilla. Y lo hicimos con camisetas NO LOGO producidas por nosotros. Más de 90 profesores pedimos que los bancos salgan de la Universidad y estuvimos acompañados por decenas de alumnos de los grupos de trabajo contra Bolonia. Muchos venían de un encierro en la Facultad de Biología contra las “reformas boloñesas” que intentan privatizar la Universidad, otros alumnos de Bellas Artes acudieron con obras de arte de denuncia. Todos y todas con el mismo objetivo: defender una Universidad Pública de calidad.

Las protestas NO LOGO continuarán el año que viene con una semana NO LOGO que incluirá arte callejero de protesta, un mural de denuncia del papel de los bancos en la Universidad, etc.

Otra universidad es posible

2008-12-14T05:21:00.001-08:00

Por Jesús Castillo,

Sin duda, la universidad pública española está necesitada de una reforma en profundidad que destierre, de una vez por todas, vicios heredados del pasado y nacidos en el presente, como una burocratización excesiva, una endogamia enfermiza o el aislamiento, más o menos acusado, respecto a la sociedad a la que dice servir.

Sin embargo, las reformas que necesita la universidad no tienen nada que ver con las medidas neoliberales que la inundan actualmente, una de las patas de un proceso de privatización de la educación sin precedentes y que también afecta a la ecuación desde preescolar hasta secundaria. Por lo que he podido aprender de otro/as compañero/as, la gran mayoría de lo/as que nos ponemos a estas “reformas boloñesas” no lo hacemos desde el inmovilismo, sino todo lo contrario; pedimos que se nos escuche para construir la universidad del siglo XXI pluralmente y no en función de los intereses de uno/as poco/as.

Todos y todas lo/as que trabajamos en la universidad pública tenemos una idea, o al menos unos esbozos, de lo que nos gustaría que fuera nuestra universidad. También el alumnado tiene ideas sobre en qué universidad le gustaría estudiar y, por supuesto, la gente que no tiene una relación directa con la universidad igualmente tiene sus ideas de qué universidad quieren que se financie con sus impuestos. Posiblemente nadie imagine un modelo de universidad perfecto, y aunque lo hiciese de nada serviría ese modelo si no lo hicieran suyo los demás. La universidad del futuro debe ser construida entre todos y todas. Esta posición radicalmente democrática choca de frente con las reformas neoliberales que nos vienen impuestas desde arriba, ya sea desde la Unión Europea o el Ministerio de turno, y que rectorados, decanatos y juntas de centro hacen suyas, ya sea por el temor a la amenazadora Agencia de Evaluación de turno o por coincidir plenamente con ellas en un sentido ideológico.

Para que la nueva universidad pueda construirse plural y democráticamente desde abajo, con la participación activa de la base, debe abrirse enteramente a la sociedad. Para renacer como el ave Fénix, la universidad debe ser permeable a las ideas y las inquietudes de los movimientos sociales (organizados en torno a temas tan diversos como la conservación de la Naturaleza, los derechos de minorías sociales o contra las guerras), de las asociaciones de vecinos, de los sindicatos, de los partidos políticos, etc. En un debate justo, sincero y participativo, la universidad y los que trabajamos en ella debemos agradecer las críticas, tanto internas como externas, y dar voz y voto a la sociedad en su conjunto en el devenir universitario. Esta participación social debe ser total y transversal, de manera que intervenga en todos los ámbitos universitarios, desde el diseño de planes de estudios hasta el reparto de los fondos de investigación. De esta manera, la universidad responderá realmente a los intereses de la sociedad plural en la que habita, con un modelo de toma de decisiones más democrático y difícil de manipular que el actual.

Pero no acusemos a la universidad de defectos como si fuera una organización especialmente nefasta. El modelo universitario actual no es más que un reflejo, quizás caricaturizado, del modo de funcionar dominante en la sociedad. En este contexto, las reformas sociales y participativas expuestas anteriormente y que tanto necesita nuestra universidad no vendrán por la voluntad de uno/as poco/as. Las puertas y ventanas universitarias se abrirán de verdad para que entre aire fresco en forma de participación social a lo largo de procesos de resistencia y lucha contra las injusticias que se proyectan en la universidad. Así, la lucha contra la privatización de la educación en general, en concreto contra las actuales “reformas boloñesas” en la universidad, pueden ser la oportunidad de construir las redes sociales que impulsen esa otra universidad posible y cada día más necesaria.

Quizás este discurso suene a revolucionario, y lo es en cuanto a que apuesta por un cambio desde la raíz en el funcionamiento de la institución, pero hoy por hoy parece la mejor salida frente al ataque feroz que sufre la educación pública. O tomamos desde abajo la universidad pública y la gestionamos democráticamente entre todos y todas o se convertirá en un mecanismo más para perpetuar las injusticias sociales, cada día más alarmantes en este sálvese quien pueda del capitalismo globalizador.

Vídeo de recolzament als expedientats de la UAB

2008-12-14T05:19:00.000-08:00

Vídeo. Els i les estudiants de Mundet de la UB porten dues setmanes tancats en protesta per l’aplicació de Bolonya i per la retirada dels expedients a 27 estudiants de la UAB. Des de la Comissió de Comunicació de la Assemblea de Mundet s’ha fet aquest vídeo de suport als expedientats.

Comunicat en suport als i les estudiants amenaçades d'expulsió de la UAB

2008-12-07T13:06:00.000-08:00

L’advocat dels estudiants expedientats de la UAB ha rebut aquest dijous 27 de novembre la proposta de resolució de l’expedient, on es demana l’expulsió dels 27 expedientats per un període entre 1 i 11 anys de totes les universitats de l'estat.

Si el Rectorat, en unes setmanes, confirma les expulsions, estaran cometent un greu atemptat contra la llibertat d’expressió i una veritable provocació contra el moviment universitari mobilitzat contra Bolonya.

Podeu enviar aquest comunicat de solidaritat:

Sr.Josep Huguet i Biosca (Conseller d'Innovació, Universitat i Empresa), conseller.iue@gencat.cat
Sr.Lluís Ferrer i Caubet (Rector UAB), rector@uab.es
Sr.Rafael Grassa Hernández (Secretari General UAB), Sec.general@uab.es
Sr.Anna Ripoll (Vicerrectora UAB i candidata), Candidata.ripoll@uab.cat

Ens adrecem a Vostès com a màxims representants de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat catalana, per expressar-los el nostre rebuig més ferm a l'expulsió de la Universitat dels 29 estudiants de la UAB expedientats. Tots són membres de les assemblees de facultat, del Consell de Govern o de la Junta de Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

Si arriben a expulsar els expedientats estaran cometent un greu atemptat contra la llibertat d’expressió. L’expulsió constitueix també una provocació contra el moviment universitari contra Bolonya.

Per tant, els demanem que no firmin les expulsions, les retirin i obrint un diàleg amb els i les estudiants.

Més informació ocupemlesaulesuab,
tancadaalacentral, barcelona.indymedia.org, Kaos en la Red

Encierro en la Facultad de Biologia de la Universidad de Sevilla

2008-12-07T13:04:00.000-08:00

El próximo miércoles 3 de diciembre tendrá lugar un encierro universitario en la Facultad de Biología (edificio verde). Este acto está convocado por los Grupos de Trabajo No a Bolonia de la Universidad de Sevilla Y Pablo de Olavide.

Mediante este acto pretendemos alzar nuestra vos en protesta por la ausencia de información para el estudiantado sobre el Proceso de Bolonia, por la negativa del Rector a un debate público con la comunidad universitaria, por la falta de infraestructuras y la baja inversión que se hará para la instauración del EEES, la devaluación de la enseñanza, la elitización económica...

Así pues invitamos a todos los alumnos y profesores de la Universidad a sumarse a dicha convocatoria.

El encierro comenzará a partir de las 20:00, pueidendo entrar hasta las 21:00, y durará hasta la mañana del día siguiente. En él se hará un debate informativo sobre el Proceso de Bolonia, y si es técnicamente posible se realizarán otras actividades (talleres, proyección de películas...). También se habilitará una sala de estudio.

Por favor, todo el que asista deberá llevar su propia cena (se pueden comprar bocadillos en Reina Mercedes) y saco de dormir y/o manta.

Todo el que desee información más detallada puede escribir a javcorgil@alum.us.es o llamar al 677044103.

Manifest de professors/es en suport a les mobilitzacions estudiantils

2008-12-07T13:02:00.000-08:00

En els darrers dies s’han anat estenent les tancades d’estudiants a les Universitats catalanes. Aquestes han posat sobre la taula un saludable debat públic sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), l’anomenat procés de Bolonya, que per desgràcia fins ara ha estat absent dins de la comunitat universitària i en la societat catalana.

No són les primeres protestes estudiantils enfront el procés de Bolonya i les veus crítiques amb el mateix ja fa temps que s’han deixat sentir, però no amb la força i visibilitat que seria convenient.

Pensem que el professorat no pot romandre passiu front a les protestes actuals i front a l’aplicació de l’EEES. Estem convençuts/udes que, tot i que calen reformes profundes del sistema universitari, la direcció del procés actual no és la desitjable i que encara és possible un canvi de rumb.

Considerem que les demandes que realitzen les i els estudiants mobilitzats són raonables i haurien de ser tingudes en compte per les autoritats acadèmiques i polítiques.

Esperem que les protestes d’aquests dies siguin un punt d’inflexió i permetin generar el veritable debat social que avui manca sobre quin model d’ensenyament superior necessita una societat com la nostra.

Els i les sotasignants, professors/es de les Universitats públiques catalanes de diferent situació acadèmica, manifestem el nostre suport i solidaritat amb les protestes en curs i animem al conjunt del professorat a sumar-s’hi constructivament amb l’objectiu d’aixecar un veritable moviment d’estudiants, professors/es i membres del personal d’administració i serveis (PAS) en defensa d’un model d’universitat pública i de qualitat.

Primeres adhesions (per ordre alfabètic)

Xavier Alvarez del Castillo, Departament d'Enginyeria Mecànica, Càtedra UNESCO en Sostenibilitat de la UPC
Alejandro Andreassi Cieri, prof. Departament d'Història Moderna I Contemporània UAB
Josep Maria Antentas, prof de Sociologia UAB
Marco Aparicio, prof. Dret Constitucional, UdG
Oriol Barranco prof. Sociologia UAB
Joan Benach, prof. Salut pública i salut laboral, UPF
Laura Bergés Saura, prof. Periodisme i Ciències de la Comunicació UAB
Ramon Campderrich, professor Filosofia del Dret UB
Juan-Ramón Capella, catedràtic Filosofia del Dret UB
Just Casas Soriano, prof. Història Moderna i Contemporània UAB
David Casassas, prof. Sociologia, UAB
Pedro V. Castro Martínez, prof. Departament de Prehistòria, UAB
Antoni Domènech, catedràtic de Filosofia política i moral, UB
Maria Encarna Sanahuja, prof. Prehistòria, UAB
Jordi Estevez, prof. Prehistòria, UAB
José Antonio Estévez Araujo, Catedràtic Filosofia del Dret, UB
Francisco Fernández Buey, Catedràtic Filosofia del Dret, Moral i Política, UPF
Mariona Ferrer, prof. Departament de Ciències Polítiques i Socials, UPF
Ermengol Gassiot, prof d’Antropologia, UAB
Antonio Giménez, prof. Filosofia del Dret, UB
José Luis Gordillo, prof. Filosofia del Dret, UB
Lupicinio Iñiguez, catedràtic de Psicologia Social, UAB
Martí López, prof. Sociologia UAB
Salvador López Arnal, professor-tutor, UNED
Antonio Madrid, prof. Filosofia del Dret UB
Asier Martínez Bringas, prof. Dret constitucional, UdG
Víctor Méndez, prof. Filosofia del Dret, UB
Rafael Micó Pérez, prof. Prehistòria, UAB
Jordi Mir Garcia, prof associat Departament d'Humanitats, UPF
Marisela Montenegro, prof.l Departament de Psicologia Social, UAB
Joan Muñoz, prof. UAB
Joaquim Oltra Puigdomènech, prof. Prehistòria, UAB
Gerardo Pisarello, prof. dret constitucional, UB
Xavier Pedrol, prof. filosofia del Dret, UB
Joan Pujol, prof. Psicologia Social de la UAB
David Pujolar, prof .del Departament d'Economia de l'Empresa de la UAB
Daniel Raventós, prof. titular Teoría Sociológica i Metodologia de Ciencias Socials, UB
Iñaki Rivera, prof. Titular derecho Penal de la UB
Sonia Sánchez Busques, prof. Departament de Psicologia bàsica, evolutiva i de l'educació, UAB
Joaquim Sempere, prof. de Sociologia UB
Héctor C. Silveira, prof. Filosofia del Dret, Universitat de Lleida
Ignasi Terradas Saborit, Catedràtic Antropolgia, UB
Félix Vázquez-Sixto, prof. de Psicologia Social, UAB
Raimundo Viejo, prof de Ciències Polítiques, UPF

A Mèxic ho van aconseguir!

2008-11-25T07:38:00.000-08:00

Per Óscar Simón

El 15 de Març de 1999 la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic UNAM, la més gran del país va aprovar un reglament que volia acabar a amb la gratuïtat de l’ensenyament. De fet proposava l’augment d’un milió% de les quotes en concepte d’inscripció, pagament semestral i altres serveis. Aquest reglament anomenat Reglamento General de Pagos estava avalat pels rectors, el president de la República Mexicana, en aquells moments Ernesto Zedillo i de l’alcalde la ciutat així com de la patronal. Per altre banda la comunitat estudiantil, i molt professors i investigadors estaven en contra, donat que suposava de fet una privatització de la UNAM. Universitat on es poden contemplar murals de pintors revolucionaris com Diego Rivera i Jose Orozco.
El 15 d’abril en referèndum prop de 100.00 estudiants es manifesten contra el pla Barnes, anomenat així en “honor” a Francisco Barnes Castro rector de la UNAM en aquells moments.
Cap a finals d’abril de 1999 i desprès de les primeres mobilitzacions es crea el Consejo General de Huelga (CGH). Òrgan unitari que representa a totes les universitats en vaga.
Els estudiants i professors expressen al seva voluntat de garantir el dret a la gratuïtat de l’educació aconseguit a la revolució de 1910 i mantingut per moviments el 1929, el 1968 o el 1992.
Cada facultat pren les decisions de manera assembleària, i tria els delegats i delegades que la representaran al CGH. No hi ha representats sinó portaveus.
La lluita dels universitaris té un gran impacte a la societat. Des de l’abril de 1999 fins a febrer del 2000 la universitat roman ocupada, s’organitzen campaments on es garanteix el menjar. Aquets menjar prové de la solidaritat de la població. Finalment al febrer del 2000 la policia irromp al campus i deté a 700 estudiants. No obstant el 13 d’abril del 2000 el govern es veu obligat a retirar el RGP, el rector havia dimitit feia uns mesos i les classes extramurs, és a dir impartides fora de del recinte universitari són suspeses. S’aconsegueix regularitzar la situació acadèmica fent que els mesos d’ocupació on no va haver cap classe ni exàmens es tinguin en compte. No obstant no s’aconsegueix retirar la reforma del 1997 i la universitat va romandre ocupada per la policia durant 3 mesos
La lluita de la UNAM va ser llarga dura i existosa en la majoria de les seves reivindicacions. Ens va ensenyar moltes coses, la solidaritat de la gent la necessitat de mantenir la unitat i les dificultat per fer-ho. La centralitat de les assemblees com a òrgan democràtic de decisió, la duresa de la repressió. Però sobretot ens va mostrar la possibilitat de vèncer. El RGP no era un intent només de la classe dominat mexicana de privatitzar la Universitat sinó que formava part dels plans d’ajust estructurals del FMI i el Banc Mundial per ajudar a Mèxic a superar les crisis del 1994 (Efecte tequila) i la de 1998 (crisi dels tigres asiàtics). Així una lluita local va ser capaç d’aturar els plans dels òrgans econòmics mundials.

Podem aturar Bolonya! Tot el poder per les assemblees!

Suport als i les estudiants tancades contra Bolonya

2008-11-23T08:14:00.001-08:00

Els i les estudiants que lluitem per una universitat pública i de qualitat tancant-nos a l'edifici històric de la UB, la central (a plaça Universitat), fem una crida a la solidaritat i al suport de tots els moviments socials, col·lectius, associacions, veïns, veïnes, individuals, etc. afegint-vos a el manifest i participant activament de les activitats de la universitat alternativa. Estem convençuts de que la nostra lluita és la vostra.

Com participar:

- proposant activitats per la universitat alternativa. (mirar mail de contacte)

- traslladant les vostres activitats, assemblees, reunions de treball, etc. a la universitat ocupada. (tenim tot l'espai que cal!)

- assistint a les activitats que aquí es realitzen www.tancadaalacentral.blogspot.com

- si es disposa del temps i l'energia, venint a dormir amb les companyes i els companys tancats a la central (hi ha menjar de sobra i un bon i respectuós ambient!).

- fent-nos arribar tots els documents (gràfics, escrits, links...) relacionats amb la tancada i la lluita contra el procés de Bolonya.

- fent correr la veu de tot el que està passant per tal que es difongui i s'extengui al màxim.

SI GUANYEM AQUESTA LLUITA GUANYEM TOTS!!

ATUREM LES CLASSES PER PODER ESTUDIAR!!

Resum de les reivindicacions:

Per tot això, demanem el suport a la lluita estudiantil per tal d'aconseguir el compliment dels 3 punts detallats a continuació.

- Que es comenci un procés de debat ampli, públic i obert on participin amplis agents socials per definir quin és el model d'universitat pública que necessita i vol la societat civil catalana, així com els recursos econòmics dels que es disposarà per garantir una universitat pública de qualitat.

- Retirada dels expedients i dels processos judicials contra els 31 companyes i companys de la UAB, imputats per la seva lluita en defensa de la universitat pública.

- La realització de referèndums a totes les universitats públiques catalanes per tal de que la comunitat universitària es posicioni respecte al procés d'implementació de l'Espai Europeu d'Educació Superior.

Per donar suport al manifest clicka aquí

Per contctar amb nosaltres i enviar qualsevol document:
tancadaalacentral@gmail.com

Més informació www.tancadaalacentral.blogspot.com

Barcelona contra Bolonya: masiva manifestació i ocupació del rectorat de la UB

2008-11-21T04:53:00.000-08:00

Després de varis dies ocupant facultats com la de Ciències Polítiques a la UAB, la del Raval a la UB o la de Mundet de la UB, milers d’estudiants han sortit als carrers de Barcelona aquest passat dijous dia 20 per exigir la paralització del procés de Bolonya que suposa la elitització de les universitats de tot l’Estat seguint la convocatòria de vaga que ha paralitzat gairebé totes les universitats de la ciutat.

La manifestació sota el lema “Ahir llicenciat, avui graduat, demà precarietat! Això és Bolonya!” a reunit a més de 10.000 estudiants en un clima de combativitat i cridant lemes contra la presencia de les empreses a les universitats públiques.

En un moment de la manifestació els antiavalots dels mossos d’esquadra han practicat diverses càrregues contra els manifestants, que han acabat amb 26 persones ferides. Finalment la manifestació ha continuat de manera pacífica fins arribar a el rectorat de la UB situat a Plaça Universitat. Allà més de 2.000 persones al crit de "contra Bolonya, ocupem les aules" han ocupat la Facultat on s’hi quedaran tot el cap de setmana, alhora que han celebrat una assemblea massiva per decidir pròximes accions. De moment per la setmana que ve hi ha preparada una tancada a la Facultat de Lletres de la UAB.

Com a Estudiants En lluita em participat activament en el moviment estudiantil a través de les assemblees de facultat, impulsant totes les mobilitzacions a través de la Coordinadora d’Assemblees d'Estudiants.

Itàlia: Bolonya contra les cordes

2008-11-21T04:47:00.000-08:00

Per J.Ignacio,

Les protestes contra l’aplicació de Bolonya creixen a Itàlia, tant a la Universitat (Legge 133 entre d’altres) com a l’escola primària i mitja (maestro unico, taglio academico, etc). La setmana passada va haver-hi una primera vaga general d’educació a tota Itàlia, a la qual estaven convocats diversos sectors claus en solidaritat.
El resultat va ser una aturada gairebé total de l’educació primària, mitjana i universitària, i una aturada fluixa en altres serveis, com els transports.
Ara mateix, a la Universitat de La Sapienza (principal universitat de Roma i la més gran d’Europa, amb 145.000 alumnes) la situació és força calenta. A Psicologia no hem començat les classes, les facultats de fisica i química s’han llevat tancades, a Ciències Polítiques i a Lletres hi ha assemblees diàries. La setmana passada hi hagué una manifestació gairebé espontània de mil alumnes per tot el campus. Ahir i abans d’ahir es reunia el senat acadèmic (quelcom semblant al Consell de Govern als EUA) i més de 500 estudiants hem bloquejat la porta del rectorat mentre ha durat la reunió.
Dimecres passat, en una assemblea d’estudiants de tota la universitat, el rector va haver d’admetre i donar suport a una vaga per l’endemà. Però els i les estudiants, la gran majoria exigeix un bloqueig de l’any acadèmic.
L’atac al professorat i personal investigador és tan desmesurat com el rebut per l’alumnat, i també s’estan mobilitzant. Però el més important és que ho estem fent junts. Totes les assemblees són d’alumnes, docents i investigadors, i en practicamente totes hi ha presència insitucional. De fet, el dimecres passat a l’assemblea de psicologia el degà deia, textualment, que calia lluitar, que ‘això era un atac a la universitat pública sense precedents, i que no anàvem a callar-nos’.
Abans d’ahir, els carabinieri (cos similar a la Guàrdia civil però amb diferents competències) van atacar brutalment els i les estudiants a Milà. A Bolonya, estudiants van ocupar l’estació de tren, i van tallar el trànsit ferroviari completament. Pel que sé, ara mateix les universitats Bari, Padova, Ferrara, i altres ciutats més estan bloquejades. Ahir Berlusconi va ITÀLIA: BOLONYA CONTRA LES CORDESdir: ‘No permetrem l’ocupació de l’escola i la universitat, caldrà començar a ensenyar múscul’. I va amenaçar amb l’entrada dels carabinieri en la universitat. A Roma, els estudiants responien bloquejant les entrades del rectorat i cantant ‘Berlusconi tros de merda!, ‘solament respectem als bombers!’, ‘si ens bloquegen el futur, bloquejarem la ciutat!!, ‘Policia fora fora!’, ‘ocupem tot tot’, ‘no tenim por!’.

Coordinació, unitat i diversitat

2008-11-21T04:44:00.000-08:00

Per Estudiants En Lluita,

Les assemblees de facultat són el cor del moviment estudiantil. Fan un treball arrelat a cada centre d’estudi i permeten la involucració de tots i totes les estudiants que ho vulguin. Les assemblees s’han reforçat i n’han nascut de noves durant el passat curs i a principis d’aquest. Però, al mateix temps, la necessitat de coordinar les diferents assemblees és clau per tal de dur a terme mobilitzacions conjuntes, aprendre de les bones experiències i sumar esforços.
Durant els darrers cursos, la PMDUP havia estat encarregada de proporcionar aquest coordinació. Després de les tensions internes al seu si a finals de l’any passat es va optar per crear la CAE: Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants. La CAE era realment una de les poques possibilitats de continuar amb una coordinadora unitària i que pogués superar les tensions que havien existit entre forces estudiantils. La gran participació en les primeres reunions de la CAE a finals de l’any passat feien suposar un nou començament esperançador. Tanmateix, des dels inicis d’aquest curs les expectatives no s’han complert.
Òbviament, l’aturada de l’estiu ha frenat la consolidació del nou espai i els inicis del curs s’han ressentit. Però ens estem trobant amb dificultats que van més enllà d’aquestes qüestions. En aquests moments la necessitat de trobar una cultura de treball comuna es fa cada cop més important.
Per a fer-ho, creiem que s’ha de partir de que necessitem un moviment que fomenti i es basi en les assemblees, que respecti el seu ritme de treball i les reconegui com els òrgans sobirans i democràtics.
Les assemblees en elles mateixes són una expressió unitària de cada facultat, agrupant una gran varietat de sectors (des d’activistes individuals, fins a membres de sindicats, organitzacions, moviments socials, etc). En aquest sentit s’ha de remarcar que la CAE ja és un organisme unitari doncs en ell participen totes les assemblees.
Al mateix temps, saber treballar valorant com a positiva la diversitat del moviment és l’altre gran repte. La unitat d’acció és fonamental. Però perquè aquesta sigui útil ha d’incloure al màxim de forces. Caure en un moviment que sigui hegemonitzat per una força, sigui quina sigui, treu capacitat d’inclusió i afebleix. Guanyar posicions aritmèticament no és sinònim de convèncer. Són coses que ja han succeït en el passat, a la PMDUP, i de les quals val la pena prendre’n nota. Si aconseguir un moviment molt ampli i radical és l’objectiu, mantenir la unitat i la diversitat ha de ser el mètode. Necessitem una coordinadora d’assemblees d’estudiants, l’hem de construir i ser capaços de convergir totes i tots, veient que el que ens uneix és molt més gran que les diferències naturals que existeixen en qualsevol moviment divers.

13-N: Mobilizacions anti-Bolonya recorren els carrers de 18 ciutats

2008-11-21T04:42:00.000-08:00

A la jornada de mobilització del 13 de novembre, milers d’estudiants vam sortir als carrers de Sevilla, Còrdova, Granada, Cadis, Barcelona, València, Alacant, Madrid, Logronyo, Navarra, Màlaga, Murcia, Granada, León, Badajoz, Valladolid, Salamanca i Burgos. Ho fèiem per a alçar la veu en contra del procés de mercantilizació de l’educació que s’està produint en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) des de la Declaració de Bolonya.
A Madrid, al voltant de 20.000 estudiants acudim a la manifestació, convertint-se en la de major assistència en la història de la lluita contra Bolonya en la ciutat. L’èxit de la mobilització no es pot explicar sense el treball que centenars d’estudiants organitzats en assemblees han vingut desenvolupant des de l’inici del curs. Xerrades, taules informatives, passaclasses, accions de protesta, etc. resumeixen el moviment dels últims mesos, que en molts casos ha culminat amb tancaments “a la japonesa” a les facultats. A la Facultat de Filosofia, el tancament va durar una setmana i a la Facultat de Polítiques, Sociologia i Treball Social, mitjançant una acció de protesta, els i les estudiantes van aturar una Junta en la qual es pretenia aprovar l’últim grau per a culminar el nou pla d’estudis.
D’altra banda, el moviment està començant a estendre’s als instituts, on ja hi ha 4 assemblees funcionant, que van acudir en bloc a la manifestació amb la seva pròpia pancarta. A Sevilla, 4.000 estudiants van acudir a la manifestació convocada des dels Grups de Treball No a Bolonya en un ambient molt animat i reivindicatiu. Entre altres coses, els i les manifestants denunciaven la falta de democràcia en tot el procés i exigien al Rector de la Universitat de Sevilla que accedís a participar en un debat públic amb el conjunt de la comunitat universitària.
Una altra de les reivindicacions en aquest sentit, és que els nous plans d’estudis passin per les assemblees d’estudiantes.
A Barcelona, la manifestació era convocada contra la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) i Bolonya i va congregar a més de 30.000 estudiants i professors. A València, on des del passat 3 de novembre els tres campus de la Universitat de València romanen ocupats, al voltant de 5.000 estudiants van sortir al carrer, vinculant el procés de Bolonya amb la crisi econòmica. I han estat moltes més les ciutats on els crits de No a Bolonya! recorrien els carrers en aquesta primera jornada de mobilització, que sens dubte augura un curs molt mogut en el qual sembla estar ressorgint un potent moviment estudiantil.

Prenem els carrers i les facultats!

2008-11-21T04:30:00.000-08:00

Per Roser Vime,

La implantació dels nous plans d’estudi definits dins el marc de l’EEES, conegut arreu del territori amb el nom de Pla Bolonya es veurà finalitzada el curs vinent. Fins ara, el moviment estudiantil s’ha esforçat per fer arribar el seu missatge a tot l’espectre d’estudiants, fent que paraules com privatització i mercantilització ressonin arreu però realment costava d’identificar i concretar algunes de les greus repercussions que comporta el Pla Bolonya a la comunitat educativa en la seva amplitud amb la qual cosa dificultava poder sumar els esforços de totes i tots.
Les assemblees, durant l’any passat van ser capaces de fer fortes mobilitzacions oposant-se frontalment a aquestes mesures que posen en perill l’educació pública recollides i concretades en lleis com la LOU, la LUC i el Reial Decret traient a milers d’estudiants al carrer, amb manifestacions combatives i crítiques.
Aquest nou any, el repte pel moviment estudiantil va més enllà. La derogació d’aquestes lleis requereixen molt més que les mobilitzacions de sempre amb les persones de sempre.
Les assemblees, espais vitals per la vertebració del moviment s’han reforçat i han iniciat el curs concretant com ens afecta Bolonya per poder apropar-se a tot l’estudiantat. En la majoria de casos, aquesta ha esdevingut l’eina per fer canalitzar la indignació per una part i la indiferència per l’altra dels i les estudiants, i ha estat a la pràctica la manera per fer-los partícips d’aquesta lluita. Missatges propers i concrets, però mai rebaixats, que exigeixen la derogació de les lleis i que demanen obrir un proces de diàleg en el qual puguem participar i decidir quin tipus de universitat volem.
La nostra veu, moltes vegades esquinçada pels mitjans de in-comunicació, aquest any ha d’arribar ben clara. Així doncs, desprès del 13-N on a Madrid i Sevilla, entre d’altres, van treure al carrer més de 15.000 i 3.500 estudiants respectivament, tenim a Barcelona aquest 20 de novembre una vaga general a les universitats i una manifestació conjuntament amb d’altres ciutats dels Països Catalans.
A més a més, s’està anant un pas enllà des de València, on es van començar les primeres ocupacions de totes les facultats, i que han esdevingut un referent arreu. Les ocupacions s’han estès així al Raval, Polítiques de la UAB, Mundet i més facultats durant la setmana de lluita, i s’estendran a més durant la següent, com per exemple a Lletres de la UAB. Estendre aquestes ocupacions, ja sigui amb aturada de classes o ocupant l’espai de la facultat, són claus per fer una pressió efectiva. Al mateix temps, que les ocupacions vagin lligades a una reivindicació i una decisió presa en assemblees el més multitudinàries i amplies possibles és fonamental per fer implicar a la major part dels i les estudiants d’aquestes accions, per vincular-les i guanyar-les en la lluita contra el procés de Bolonya.
Així doncs, des d’un moviment ampli, combatiu i assembleari podem decidir prendre els carrers i ocupar les nostres facultats: necessitem un moviment de masses per aturar Bolonya!

Crònica del 13-N: Ni Bolonya ni LEC, tothom al carrer!

2008-11-21T04:26:00.000-08:00

Per Albert García,

La lluita per l’educació pública ha tornat al carrer, i ha començat amb més força que mai. La vaga de primària i secundària convocada pels sindicats USTEC, ASPEPC i CGT pel darrer dijous 13 va tenir un seguiment del 50%, tot un èxit tenint en compte que aquesta vegada CCOO i UGT s’havien desmarcat de la convocatòria.

A les 12h del migdia 50.000 persones, entre professors i estudiants (amb una notable participació dels estudiants de secundària), van omplir els carrers del centre de Barcelona, encapçalats pel lema “En defensa de l'ensenyament públic i la seva qualitat, LEC: no volem aquesta llei. No al pla de Bolonya”.

+seguir llegint

Crónica desde Sevilla: el 13 de noviembre ha sido sólo el principio

2008-11-21T04:23:00.000-08:00

Per Santi Amador,

Después de que hace un año empezaran las movilizaciones contra el Espacio Europeo de Educación Superior (conocido popularmente como "Plan Bolonia" ), las calles de Sevilla han sido testigos el día 13 de noviembre de una multitudinaria manifestación estudiantil, en el mismo signo que las del pasado año.

Alrededor de 4.000 estudiantes ( tanto universitarios como chavales de institutos ) hemos salido a pedir más becas para nuestros estudios, a decir que no queremos que los bancos se lucren con nuestra universidad, a exigir más democracia en las instituciones académicas ( como pedir que los Planes de estudio de cualquier carrera sean aprobados en asambleas de estudiantes ), en definitiva a expresar que queremos una universidad pública y de calidad, algo que actualmente lo es en muy escasa medida y que Bolonia pretende acabar con lo poco de pública y de calidad en la docencia que pueda quedar en nuestra universidad.

+ seguir leyendo

15 estudiants amenaçades de presó per la UAB

2008-10-19T08:19:00.000-07:00

Durant les mobilitzacions estudiantils del maig el Rectorat va impedir l’accès dels estudiants a la planta a on es volia reunir una Junta Permanent de Facultat impugnada amb un fort cordó de seguretat privada. Un dels membres del cos de seguretat va presentar denúncia per lesions (va rebre l’alta al cap d’unes hores). La UAB ha col·laborat activament amb el jutjat aportant un llistat d’estudiants i documentació no requerida a més de reclamar danys materials.

Als 15 estudiants dels quals la UAB ha donat els noms, cognoms, dni i estudis que realitzan se’ls imputen lesions, danys materials i desordre públic. Els desordres públics poden ser castigats amb fins a tres anys de presó. La imputació d’aquests 15 estudiants ha estat possible per la col·laboració activa de l’Equip de Gobern de la UAB el qual demostra una clara voluntat d’ empresonar als seus propis estudiants. Un fet inédit i totalment desproporcionat a l’àmbit universitari, regne teòric de la democràcia, la capacitat de diàleg, llibertat de reunió, expressió i manifestació. Aquesta és la unviersitat del futur. La democràcia de Bolonya.

Antecedents

Durant el curs 2007/08 el moviment estudiantil de la UAB va denunciar la greu manca de finançament públic de les universitats públiques i el frau de les noves titulacions (Grau). El moviment estudiantil de la UAB va realitzar una jornada de vaga i manifestació el 6M que va aplegar a més de 10.000 persones per Barcelona sota el lema: “Derogació Reial Decret de Graus, no a Bolonya no a la LOU”.

La reacció de l’Equip de Govern de la UAB (liderat per Lluís Ferrer i Caubet, amb Rafael Grasa com a Secretari General i en Joan Carbonell com a Vicerrector d’Estudiants) va ser d’un autoritarisme creixent:

- Petició d’invitació del Comité de Vaga (professorat laboral +assemblees d’estudiants) al Consell de Govern per exposar els motius de la vaga. Denegada.

- Tancada a la Facultat de Lletres. Els interlocutors de la taula reivindicativa són amenaçats al cap d’una hora de la crida als Mossos d’Esquadra. No hi ha més diàleg.

- Entrada dels Mossos d’Esquadra a la Facultat. Càrrega contra la concentració d’estudiants, professors i treballadors en solidaritat. La càrrega es desenvolupa sense avís previ,a fosques i amb resultat de més de 50 ferits. Malgrat la petició del Departament de Prehistòria i del Departament de Psicologia Social: cap fet ha estat investigat, cap estudiant ha estat reparat.

- El Secretari General, Rafael Grasa, qualifica de “minoria feixiste” als estudiands que exercien el seu dret a la llibertat d’expressió dins i a fora de la Facultat.

- Tres mil persones pujen al Rectorat al dia següent a demanar la dimissió del Rector i l’Equip de Govern, inclosa la Degana de la Facultat de Lletres, Elena Estalella. Cap membre de l’Equip de Govern dona resposta.

- Tots els comunicats de les assemblees d’estudiants (majoria electa de representació estudiantil als òrgans de govern) és difós per mitjans oficials de la UAB. El mateix destí pateixen ABSOLUTAMENT TOTS e ls comunicats crítics amb l’acció de l’Equip de Govern.

- El rector menteix al Consell de Govern i nega l’existència de ferits.

- El Vicerectorat d’Estudiants ha tallat els fons econòmics que per dret pertànyen a les assemblees d’estudiants com a representats als òrgans de govern.

- Els òrgans de govern comencen a reunir-se invariablemente amb presència de membres dels Mossos d’Esquadra, de seguretat privada i cada cop més lluny dels estudiants als que afecten les decisions i/o del campus.

- Els membres electes a jutna de facultat no són convocats a les reunions dels òrgans als quals pertànyen.

- La Junta Permanent de Lletres està ara en contenciós administratiu.

- La presència de policia secreta al campus s’ha naturalitzat i fins i tot les assemblees ordinàries compten amb presència de seguretat privada a l’exterior.

- L’Edifici del Vicerectorat d’Estudiants fa informes polítics al Vicerector sobre l’activitat de les assemblees.

Els expedients del Consell de Govern

Com a resultat de la càrrega dels Mossos d’Esquadra el 4 de març cada reunió del Consell de Govern ha comptat amb la presència d’estudians que demanen respostes sobre aquests fets sense cap èxit. Sis persones han rebut un expedient disciplari al qual s’els imputen faltes molt greus segons el reglament franquista de 1954: manifestación contra la institució. Què van fer? Donar cops amb la mà a la porta del Consell de Govern per tal de poder entrar i fer preguntes i rebre respostes.

Els expedients de la Junta de Lletres

Com a resultat de la manca de respecte total i absoluta per part del Deganat de Lletres cap als representats d’estudiants escollits per Assemblea (contra el plans d’estudi) la junta permanent ha estat impugnada a tots els nivells, s’ha demanat medicació al Síndic de Greuges i ara està al contenciós admninstratiu.
La Degana va enganyar als estudiants i davant la vergonya de la seva gestió no ha tingut més resposta que demanar sang contra els estudiants que van exigir respostes al Deganat allà a on estiguès, qualificant als estudiants més compromesos i actius políticament de la facultat de canívals i alborotadors irracionals i sense arguments. Un mes després els estudiants que van impugnar la junta, tots els portaveus i totes les persones conegudes per la seva activitat política van rebre expedients disciplinaris amb el mateix reglament, amenaçats d’expulsió. Ja són 31 les persones amenaçades a perdre el dret a estudiar a la unvieristat per defensar la universitat pública i accesible a tothom, de qualitat i autònoma.

L’origen de la imputació penal de 15 estudiants

Com a resultat d’una de les moblitzacions un membre del cos de seguretat va patir un desmaï (tractat amb normalitat als serveis d’urgèncias de l’hospital i amb alta al cap d’unes hores sense més tractament adicional). Aquest senyor va interpossar demanda contra les persones que el creu que li van fer patir. La UAB a aportat informació extra i no demanada pels jutjats inclosa una llista negra amb el nom de 15 estudiants. Col·labora ACTIVAMENT PER A L’EMPRESONAMENT DELS SEUS ESTUDIANTS. Un fet inèdit a la història de la UAB i de les universitats ni a la dictadura ni en democràcia.

A aquests 15 estudiants imputats per a iniciativa de la UAB s’els acusa de desordre públic, agresió i danys materials. La pena associada a “desordre públic” és de fins a 3 anys de presó.

Enemic a les portes: Comença el curs contra Bolonya

2008-10-06T08:26:00.000-07:00

Per Albert García Piquer, Universitat de Barcelona

Amb Bolonya a les portes aquest nou curs ha començat amb força.
Les assembles ja han començat a cobrar vida, han tornat les reunions i el moviment; cartells i pancartes, megàfons i crits contra Bolonya han rebut els nous alumnes. L’evidència de que aquest serà un curs clau ha impulsat a les assembles ha treballar amb força des del primer dia.
Fa un parell d’anys, tanmateix, el Pla Bolonya —el nou procés de reforma de l’espai europeu d’educació superior— semblava una batalla perduda. El neoliberalisme, la pèrdua de democràcia i l’empresa privada entraven a la universitat per la porta gran i pocs eren els que intentaven plantar-li cara. Però el darrer curs, en el que el pla ja es va començar a aplicar, ha viscut la regeneració del moviment estudiantil i un considerable impuls en la lluita. En aquest salt qualitatiu és clau l’augment en nombre i força de les assembles de facultat, òrgans tradicionals de la lluita estudiantil, renaixent les velles i apareixent de noves.
Les assembles, a més de demostrar a les institucions universitàries la capacitat de resistència al nou pla i de demostrar-se a elles mateixes la capacitat organitzativa que posseeixen, han aportat una major radicalitat a les propostes i accions del moviment respecte anys passats, superant les fórmules viciades ja obsoletes, que a part de ser inofensives i estèrils desanimaven al propi moviment.
D’aquesta manera, el punt àlgid del curs anterior es va assolir al març. De cara al 6-M, diverses facultats van decretar vaga. A la facultat de Geografia i Història de la UB, una assemblea de gairebé dos-cents estudiants van decidir paralitzar les classes durant tota la setmana; la vida universitària va continuar amb xerrades, actes i assembles diàries que, en definitiva, van fer que la vaga esdevingués un èxit. En la UAB la vaga, amb un seguiment del 90%, va contar amb la participació de becaris i treballadors. La manifestació, que va reunir més de 10.000 estudiants, no va significar aquest any la fi de les mobilitzacions. A finals de març, i a conseqüència de la reunió de més de 350 rectors europeus, es va realitzar el “I Fòrum Social per la Universitat Pública”.
Davant d’aquesta resistència cada vegada més activa, ¿quina ha estat la actitud de les institucions? La repressió ha sigut, sense cap dubte, la protagonista. El 4 de març el rector de la UAB va fer intervenir els mossos d’esquadra davant la tancada d’estudiants a la Facultat de Lletres. El resultat va ser una càrrega policial contra els estudiants pacíficament reunits fora la facultat en suport dels de dins amb més de 50 ferits.
Durant els mesos de maig i juny, quan s’intentaven aprovar els nous graus a esquenes dels estudiants, les protestes van ser aplacades amb l’ajuda dels serveis de seguretat i de la policia. A més a més, a l’UAB el rectorat ha obert expedients disciplinaris a 31 estudiants, en la seva majoria a membres de l’assemblea de Lletres basant-se en un decret franquista de 1954. La intenció del rectorat es evident: vol criminalitzar el moviment, separar-lo dels professors i de la resta d’estudiants, així com atemorir els membres de les assembles. Però de moment no sembla que la jugada els hi hagi funcionat.
Així doncs, què podem esperar del nou curs? L’equilibri entre unitat i radicalitat és indispensable. La lluita contra Bolonya passa per l’ampliació del moviment. S’ha de seguir treballant des de la base i trobar els canals de comunicació adequats per fer participar nova gent, la qual cosa enfortirà les assembles i el moviment.
És també molt important iniciar una veritable aproximació al professorat, que sembla que comença a moure’s, així com la coordinació entre les diverses facultats: en aquest sentit, és indispensable una interacció mútua entre la nova CAE (Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants) i les diferents organitzacions i sindicats estudiantils. El contacte amb els moviments estudiantils d’altres ciutats de l’Estat també és imprescindible a l’hora de enfrontar-se a aquest enemic comú que és Bolonya i que s’ha implantat aquí a través de la LOU i el Reial Decret de Graus.
D’altra banda, cal veure Bolonya com un procés molt més ampli, totalment lligat a la privatització dels serveis públics: sanitat, transports, educació... El neoliberalisme que vol privatitzar i elititzar la universitat, és el mateix que està implantant la LEC a les escoles i els instituts. Si volem vèncer Bolonya, la nostra lluita continua més enllà dels murs de la facultat. El 13 de novembre, per exemple, els professors de primària i secundària han convocat vaga general; convocar vaga a les universitats pel mateix dia equivaldria a la paralització total de l’educació pública!
En aquest curs clau, doncs, unitat i radicalitat, confluència entre lluites, han de ser els nostres objectius principals per tal de fer front l’enemic a les portes.

13-N, vaga general per l’educació pública

2008-10-06T07:50:00.001-07:00

Per Roser Vime,

El 16 de novembre de 2007, el conseller d’educació Ernest Maragall va presentar les bases de la futura Llei d’Educació a Catalunya (LEC), la qual preten regular l’ensenyament del Principat.

Si bé és cert que existeix la necessitat de revisar l’actual model educatiu, la LEC s’allunya de ser una llei que aposti per un sistema educatiu on es garanteixi la igualtat de condicions per tothom i que opti per buscar solucions als problemes reals dins les aules.

La LEC anuncia tot un seguit de mesures que porten a l’educació a seguir les lleis de mercat, lligant-la a finalitats exclusivament econòmiques, on predominen els mecanismes de competitivitat i es fomenta un augment de la diferència entre centres i, per tant, negant el dret de rebre una educació lliure i de qualitat per tothom.

En aquest sentit, proposa una major autonomia dels centres educatius, podent ser entitats privades les que decideixin sobre la gestió, l’economia i els recursos humans . Aquestes podrien definir una bona part del curriculum, essent diferent a cada centre, i definir les normes de convivència. D’aquesta manera, no només els diners públics serien administrats per empreses privades amb fins totalment econòmics, sinó que es fomenta la competitivitat i l’augment de diferencies entre centres, la qual cosa implica perjudicis als sectors socials més desafavorits.

En aquesta mateixa línia, la llei proposa un augment del poder de les direccions de centres, podent ser el personal directiu, el que seleccioni, avaluï i nomeni el professorat. D’aquesta manera no es garanteix que el personal docent estigui composat veritablement per bons dinamitzadors pedagògics sinó que poden ser escollits en funció dels interessos de la direcció, essent eleccions poc democràtiques i participatives, negant el pes de les decisions a la vertadera comunitat educativa.

A més, també es veuen en perill les condicions dels treballadors ja que esdevenen les entitats privades les que gestionarien la seva situació laboral i professional, amb la qual cosa es desregularitzaria totalment.

D’altra banda es dóna un reconeixement especial a l’escola concertada enlloc d’apostar clarament per l’escola pública. La concertada, a més de rebre finançament públic i privat, es troba lluny de voler aconseguir una veritable integració de totes les classes socials dins del marc educatiu. A més, es reconeix l’escola concertada com un Servei Públic d’Educació, és a dir, en el moment de valorar a quines poblacions fan falta nous centres o un augment de les places es tindrà en compte la presència de centres concertats, deixant de banda qüestions com el fet que no tothom pot accedir-hi o quina ideologia poden fomentar.

Un altre agent que apunta cap a la privatitzció de l’educació és la possibilitat de contractar serveis externs a les empreses privades, generant aixi desigualtats entre centres i classes socials. Ha de ser l’Administració i no pas les empreses privades qui ha d’oferir tots els serveis i professioals que es necessitin per garantir la bona educació i formació de tots els alumnes sense que la bona qualitat d’aquests depenguin de la seva capacitat ecònomica.

Però aquest llei no és un un fet aïllat, a nivell universitari s’està aplicant el mal anomenat Pla Bolonya, el qual també imposa la voluntat que la universitat sigui una agent més dins del teixit productiu imposant per damunt de tot els beneficis empresarials als docents. Aquí radica la importància que questes lluites es connectin i interactuïn per evitar que es vulgui rentabilitzar l’educació i estigui controlada per empreses privades amb l’objectiu només d’ampliar els seus beneficis.

És per això que els sindicats USTEC·STEs ASPEPC-SPS CGT han convocat una vaga de professors i alumnes el proper dijous 13 de novembre la qual serà de vital importancia per deixar clar a la classe politica que tenim ganes de millorar el sistema educatiu, però mai des de la jerarquització de les decisions i responent a les lleis del mercat, sinó que cal un debat democràtic i ampli per aconseguir un sistema educatiu públic, català, laïc, coeducatiu, gratuït, democràtic, plural, integrador i de qualitat garantit a tota la societat.

En defensa de l'ensenyament públic: No volem aquesta llei - 13N vaga ensenyament a Catalunya

2008-09-27T05:03:00.003-07:00

18 de setembre de 2008

Davant l’aprovació per part del govern de la proposta de Llei d’Educació de Catalunya, i donat que es mantenen la gran majoria de propostes a les que el professorat ja va expressar el seu rebuig, els sindicats USTEC·STEs, ASPEPC-SPS, i CGT, convoquen al professorat a un procés de mobilitzacions amb una vaga general de l’educació pública el dia 13 de Novembre i Manifestació a les 12 del migdia Pl. Universitat.
En contra d’aquesta Llei, pels següents motius:

1. És una Llei que no aporta cap millora al nostre sistema educatiu, que col·loca a la xarxa pública en condicions de subsidiarietat i que empitjora les condicions de treball del professorat.

2. Consolida i augmenta el poder i la influència de les patronals religioses en l’àmbit educatiu. Destina més diners als centres privats sense cap obligació ni cap mecanisme per evitar la distribució desequi8librada de l’alumnat. A partir d’aquesta Llei, la xarxa de centres privats passa a ser l’eix vertebrador del sistema educatiu.

3. Consolida el camí obert cap a la privatització de determinats sectors, a partir de la municipalització i altres vies: 0-3, educació de persones adultes, Formació Professional, Serveis educatius, extraescolars.

4. Estableix un model d’autonomia basat en la diferenciació dels centres segons els resultats escolars. Afavoreix l’autofinançament dels centres públics que conduirà a incrementar les diferències segons el seu entorn social. Proposa un model de gestió empresarial que dificulta el treball en equip. Defineix els directors/es dels centres públics com a “personal directiu”, amb règim jurídic específic i els possibilita seleccionar, avaluar i nomenar al professorat.

5. Desregularitza les relacions laborals. Introdueix formes de provisió subjectives i discrecionals, que deixen una porta oberta a l’arbitrarietat. Proposa un nou sistema retributiu jerarquitzat basat en un model d’avaluació punitiva. Proposa increments retributius al professorat per resultats obtinguts. Obre la via a la laboralització del personal substitut amb el conseqüent empitjorament de les seves condicions de treball i redueix el salari del professorat durant els tres primers anys.

6. El compromís d’inversió pública que proposa el Departament és absolutament insuficient. Entenem que s’ha de prioritzar la inversió pública a l’ensenyament públic i aquesta ha de ser, com a mínim, del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació pública no passa per una gestió jeràrquica i empresarial, ni per la lògica del mercat i la privatització, sinó per una aposta real per la xarxa pública i un augment seriós de la inversió que possibiliti abordar tota la problemàtica i les necessitats dels centres i de l’alumnat.
Fem una crida al professorat a fer Assemblees en els centres i a les Zones, per tal de discutir els continguts de la nova Llei i les seves conseqüències a l’educació pública.
USTEC·STEs, ASPEPC-SPS i CGT

Esquerdes en el Procés de Bolonya

2008-09-27T05:03:00.001-07:00

Per Joel Sans. 9 de juny de 2008.

El que semblava un mur impenetrable, el procés de Bolonya, està començant a mostrar les primeres fissures. El 26 de maig el Claustre de la Universitat Complutense de Madrid, la més gran de l'Estat, demanava la retirada del Màster de Formació de Professorat enquadrat dins Bolonya que substituirà al Curs d'Adaptació Pedagògica (indispensable per a ser professor de secundària).

El 29 i 30, els estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletresde la UAB impedien en dues vegades successives l’aprovació dels nous graus (els plans d’estudi de Bolonya que substituiran les llicenciatures) per la Junta Permanent, l'òrgan més restringit de la Facultat.

Aquestes dues victòries no surten del no-res. Aquest curs el moviment estudiantil ha començat a créixer, a estendre’s més enllà de Barcelona, cap a Sevilla i Madrid principalment, i a consolidar una nova capa d’activistes. Les manifestacions del 6 de març a Barcelona i Sevilla, i els tancaments a les facultats de Madrid a l’abril i maig han obert el debat sobre la mercantilizació de la universitat i han empès a que el professorat comenci a despertar creant els seus propis manifestos de rebuig (important el text "Per una Universitat Pública al servei de tota la societat" que ja ha aconseguit 300 adhesions del professorat de la UB; es troba a http://repositori.wordpress.com/).

L’amplitud del moviment és essencial. És la que dóna la possibilitat de mobilitzar al conjunt del estudiantat i d’eixamplar el moviment cap al professorat i treballadors. Però hi ha moments en que la radicalitat es fa imprescindible per a impedir que òrgans restringits de la universitat aprovin, a esquena de la comunitat educativa, els nous graus i la implantació de Bolonya. D'aquí la importància de la mobilització d’un centenar d’estudiants de la UAB que van muntar una protesta el 30 de maig, en la pitjor època de mobilització que és l’última setmana de classes, i van aconseguir superar un cordó de seguretat per impedir que la Junta Permanent de la Facultat, constituïda irregularment el dia interior, aprovés els nous graus. Al seu torn, el Consell de Govern de la UAB que ha d’aprovar diversos dels nous graus (altra vegada de forma irregular, ja que s'estarà saltant les Juntes de Facultat), s'ha hagut d'ajornar a la primera setmana d’exàmens i traslladar del campus al centre de Barcelona pensant que així evitarà les protestes.

El mateix rectorat i deganat que ja van enviar els d’Esquadra el 4 de març a la Facultat de Lletres, amb el resultat d'una càrrega policial que va ferir a desenes d’estudiants, ara titlla a les protestes dels últims dies “de situació d'extrema violència”. La criminalització del moviment estudiantil i la seva repressió serà un intent d’aïllar-lo de la resta dels estudiants i professorat.

És per això que la radicalitat mai ha de deixar de costat l’amplitud. I la millor forma és buscar unes demandes i principis que facin el pont. La reivindicació de les Assemblees de la UAB de demanar un referèndum, un debat real de la comunitat educativa, previ a l’aprovació dels graus va en aquesta línia i dóna una gran legitimitat per a l'actuació.

Aquestes dues victòries, el rebuig al Màster de Formació de Professorat per part de la Complutense i la paralització momentània dels graus a la UAB, arriben massa prop dels exàmens perquè insuflin energia immediata al moviment. Però sens dubte han de donar ànims per al curs que ve. I és que unes petites esquerdes poden inspirar més esquerdes, i començar a amenaçar el mur més infranquejable.

No a Bolonya: el ressorgir del movimient estudiantil?

2008-09-27T05:01:00.002-07:00

El moviment estudiantil sembla despertar d’una llarga letargia. Mentre s’acumulen les protestes contra la mercantilització de l’educació, s’acosten batalles que poden ser decisives per acabar amb Bolonia. Per Enric Rodrigo. 31 de març de 2008.

El curs acadèmic 2007-08 sembla haver reactivat el moviment estudiantil. Si bé és cert que mai havia desaparegut, també és cert que no travessava bons moments. Malgrat això, les protestes contra el Procés de Bolonya al novembre i la jornada de lluita del passat 6 de març indiquen una certa recuperació de la rebel·lia estudiantil. Encara que aïllada i escassament difosa, la vaga que durant mes i mig van mantenir els estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universidad de Santiago de Compostela (USC) ha encès el senyal d’alarma en vistes del que s’acosta.

El popularment conegut com a Procés de Bolonya, és a dir, la concreció i aplicació d’un Espai Europeu d’Educació Superior s’acosta a moments claus. Oficialment, en el curs 2010-11 hauria d’estar implantat un nou sistema educatiu, que elimina les actuals llicenciatures per un nou de graus i postgraus. Però algunes facultats, com la de Ciències Polítiques a la USC, estan exercint de conillet d’índies, anticipant la seva posada en marxa i encenent els ànims entre la comunitat universitària.

Esclats com a la USC podrien repetir-se i generalitzar-se per moltes altres facultats, però no asseguren una victòria del moviment estudiantil. Focalitzat en grans ciutats de tot l’Estat com Sevilla, Madrid, Santiago de Compostela, Bilbo, Barcelona o València –i sovint en facultats concretes–, l’incipient moviment antiBolonya té un desenvolupament molt desigual en cadascuna de les ciutats, fet que planteja reptes i tàctiques distintes a aplicar a cada realitat concreta.

No obstant això, és necessària també una mínima coordinació. Jornades de lluita com la del 6 de març han d’enfortir el moviment a nivell local, però també establir vincles entre els diferents focus de resistència estudiantil.

El desigual desenvolupament del moviment antiBolonya no permet dreceres, ni dosis innecessàries d’avantguardisme, però sí que requereix de petits passos cap a la direcció encertada.

Recuperació

El marc de referència de les mobilitzacions estudiantils d’aquest curs 2007-08 ha estat, com en anteriors anys, el Procés de Bolonya. No obstant això, han estat protestes més específiques, molt més centrades en aspectes concrets de la mercantilització de l’educació ja visibles en les facultats. Les assignatures pilot del Pla Bolonya sota el nou sistema de crèdits ECTS, la pujada de les taxes en els preus dels màster que ja triplica el preu de les llicenciatures, o la publicitat de les beques-préstec ha proporcionat una base des d’on una minoria d’estudiants polititzats pot connectar amb àmplies capes de la comunitat universitària.

A la Universidad de Sevilla (US) i a la Universidad Pablo Olavide (UPO) de Sevilla s’ha aixecat un nou moviment, els “Grups de Treball No a Bolonya”, constituïts sobre aspectes concrets del procés. On l’any passat no existia pràcticament res, ara hi ha grups estables d’activistes capaços d’organitzar tancaments massius com els del 5 de març, paralitzar per complet la universitat i treure més de 3.000 estudiants al carrer l’endemà. La vaga que van mantenir els professors de la US contra la precarietat el curs passat posa en relleu que, dins la universitat, també hi ha espai per a l’actuació conjunta d’estudiants, docents i investigadors. De fet, hi ha plataformes de professors, encara que poc actives, que potencialment podrien sumar-se a la lluita estudiantil.

No obstant això, al Campus de Somosaguas de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) hi ha hagut altres atacs, no directament relacionats amb el procés de Bolonya, els que han encès l’espurna. A la Facultat de Psicologia va ser la cessió irregular de la llibreria a una empresa vinculada a l’Opus Dei. Des de setembre, assemblees, segudes, casserolades i pasacampus han transformat l’ambient de la facultat. Al costat, a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, una nova normativa que prohibeix enganxar cartells sense el segell del Deganat ha revitalitzat la dinàmica assembleària. La coordinació entre ambdues facultats va mobilitzar uns 400 estudiants el 6 de març contra Bolonya, on el Degà de Polítiques i Sociologia, Patxi Aldecoa, va haver de tancar-se amb clau al seu despatx, negant-se a rebre les més de 1.000 signatures contra la normativa recollides des de l’Assemblea de Facultat. Hores més tard, va anunciar una nova Junta de Facultat amb l’objectiu de revisar la nova normativa i, possiblement, formalitzar la seva derogació.

Al Campus de Ciudad Universitaria de la UCM, una assemblea informativa sobre la substitució dels Cursos d’Adaptació Pedagògica per un màster, va acollir més de 70 estudiants de la facultat d’Història. Al vespre, prop de 1.000 estudiants de distints campus i universitats madrilenyes van participar en la festa organitzada per l’Assemblea d’Estudiants contra Bolonya.

Encara que no va haver-hi una manifestació central el 6 de març a Madrid, les possibilitats de coordinar les petites resistències que van emergint podrien donar lloc a noves i més importants mobilitzacions en un futur no gaire llunyà.

A un altre nivell, Barcelona continua acollint un moviment estudiantil millor estructurat i amb una trajectòria més llarga. Per distints motius, les universitats catalanes estan al capdavant de la lluita contra Bolonya: sindicats estudiantils ben implantats en les facultats, assemblees fortes en alguns campus, una plataforma mobilitzadora de llarga trajectòria en la defensa de la universitat pública −la PMDUP− i una creixent combativitat entre els professors i investigadors.

De cara a les mobilitzacions del passat 6 de març, el Campus d’Història, en la Universitat de Barcelona (UB), va estar una setmana en vaga amb classes als carrers i grans assemblees. Al Campus de Diagonal (UB), les assemblees s’estan omplint com no passava en anys. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va haver-hi una Assemblea de Campus amb prop de 600 estudiants per rebutjar la càrrega policial del dia anterior i, tanmateix, una vaga el dia 6, estesa al personal docent i investigador per part dels sindicats CGT, CAU-UAB i co.bas, va tenir un seguiment massiu del 85-90%, amb facultats literalment buides.

Finalment, més de 10.000 estudiants, amb professors i altres treballadors, es van mobilitzar a Barcelona per la paralització del procés de Bolonya.

En moltes altres ciutats i des de moltes altres universitats, també es van impulsar accions de protesta. L’Euskal Herriko Unibersitatea (EHU) de Bilbo, la Universitat de València (UV) o la ja esmentada USC van ser també escenaris de mobilització estudiantil fa escasses setmanes.

Encara que és necessari continuar avançant amb passos ferms, les mobilitzacions del passat 6 de març marquen una certa recuperació del moviment estudiantil. No obstant això, el seu escàs ressò mediàtic dóna lloc a pensar que una major coordinació entre els distints focus de resistència estudiantil podria haver repercutit en un major impacte de les protestes i elevar el debat educatiu a altres àmbits socials, més enllà de les facultats.

La LOU: les empreses fan negocis a la universitat

Fa set anys, el 2001, el moviment estudiantil va organitzar les majors protestes des de la transició. La Llei Orgànica d’Universitats (LOU), aprovada amb el corró de la majoria absoluta d’Aznar, va provocar furioses protestes. Llavors, els estudiants van denunciar l’entrada de les empreses privades a la universitat pública.

En un context general de mobilitzacions antiPP, el moviment estudiantil es retroalimentava amb moltes altres campanyes i mobilitzacions de l’esquerra radical. El moviment antiglobalització irrompia amb força: la reeixida campanya contra el Banc Mundial a Barcelona al juny de 2001 i les protestes de Gènova contra el G8 dos mesos més tard havien radicalitzat a molts joves. A la fi d’aquest mateix any, el “Nunca Mais” es va convertir en lema de referència contra les polítiques del PP.

Ja el 2002, massives manifestacions antiglobalització recorrien les principals ciutats de l’Estat, denunciant l’Europa del Capital i la Guerra i, finalitzant, el semestre de presidència espanyola de la UE, amb una poderosa vaga general contra el decretazo laboral d’Aznar.

Malgrat això, el moviment estudiantil va ser derrotat al desembre de 2001. Durant mesos el moviment antiLOU havia adquirit molta força mitjançant assemblees informatives, jornades de lluita, tancaments en les facultats i vagues. Algunes universitats, com la UAB, es van declarar insubmises a la llei; en altres, com la US, penjaven pancartes que deien “No a la LOU” en els mateixos edificis del rectorat. Al desembre es va convocar una manifestació estatal.

Al centre de Madrid es manifestaven 300.000 persones contra la LOU convocades per PSOE, IU, CCOO, UGT, rectors i professors de gairebé totes les universitats públiques i la majoria de sindicats estudiantils progressistes. Mentrestant, els 5.000 estudiants més compromesos amb el moviment, vinguts de la majoria de campus i facultats de la Península, no van ser capaços de sortir de Ciutat Universitària i es van negar a participar a la manifestació unitària al·ludint interessos partidistes dels convocants. Encara sent cert que (especialment el PSOE mobilitzava per interessos partidistes, com va acabar demostrant la reforma de la controvertida llei amb l’arribada del PSOE a la Moncloa, i no la seva derogació com Zapatero havia promès públicament) tal tàctica va acabar aïllant els estudiants més combatius dels menys polititzats, provocant una severa desmoralització i la pràctica desaparició de qualsevol estructura organitzativa: assemblees, sindicats i xarxes de treball de la majoria de facultats.

La LOU va entrar en vigor, i els pitjors auguris que llavors denunciava el moviment estudiantil s’han confirmat en els últims anys:

- La gestió d’espais i serveis universitaris ha estat cedida a empreses privades: serveis de neteja i manteniment, menjadors, bars i serveis de reprografia, llibreries i seguretat són subcontractats a empreses privades que mantenen i reprodueixen condicions laborals de precarietat.

- La universitat es compromet amb la precarietat acadèmica: no únicament per la falta de recursos tals com aules d’estudi o sistemes de refrigeració ambiental sostenibles; també pels mediocres menjadors amb 2 microones en facultats amb 3 i 4.000 alumnes matriculats o el lamentable cobrament de dossiers d’obligada lectura per seguir el curs. Una precarietat que s’estén també al personal docent i investigador, i molt especialment als becaris acabats de llicenciar que, malgrat el seu treball, no cotitzen la seguretat social.

- Els estudiants són tractats com a clients amb l’entrada de les empreses. Avui els carnets universitaris, que abans servien per treure llibres de les biblioteques, són targetes de dèbit associades per contracte públic amb entitats financeres. Si qualsevol estudiant vol informar-se de la convocatòria de beques públiques, serà enviat a l’estanc, inexistent al campus, a per un sobre del ministeri que haurà de reomplir a la casa seva i entregar-lo al costat de la documentació necessària. No obstant això, els estudiants més despistats poden trobar a la mateixa porta de les seves facultats oficines del Banco Santander, Caixa Madrid o Caixa Catalunya on s’anuncia el finançament dels estudis mitjançant la concessió de “beques-préstec”.

- La gestió social és dirigida pel món dels negocis. Una de les novetats que introduïa la LOU va ser la introducció del Consell Social com “òrgan de participació de la societat a la universitat” amb un poder pràcticament igualable al Consell Rector o de Govern: supervisa les activitats econòmiques i el rendiment dels serveis, aprova els pressupostos i promou la col·laboració de la societat en el finançament de la universitat. Per il·lustrar les funcions del Consell Social només és necessari esmentar qui és el seu president a la UCM, la major universitat pública de l’Estat, i no és altre que Emilio Botín, president del Banco Santander Central Hispano, que és la major entitat financera privada de l’Estat i gestora de Universia, l’empresa de serveis universitaris més gran d’Europa.

Aquesta no és una situació imaginària. Són únicament alguns exemples del que ja succeeix a les universitats públiques. Quelcom que el moviment estudiantil contra la LOU ja va denunciar en el seu moment i en relació directa amb el que s’acosta amb l’aplicació del Procés de Bolonya: l’entrada definitiva de les empreses en els plans d’estudi i molt possiblement també en els continguts educatius.

El Procés de Bolonya: les empreses fan negoci amb l’educació

La Declaració de Bolonya, signada el 1999, estableix un compromís entre els ministeris d’educació europeus per engegar una reforma universitària a gran escala. Amb la Declaració de Bolonya es pretén instal·lar un Espai Europeu d’Educació Superior que fomenti la mobilitat dels estudiants i la seva ràpida inserció en el mercat laboral.

La primera cosa que cal dir és que, a nivell legal, una “declaració” no és més que −valgui la redundància− una declaració d’intencions. No hi ha cap tipus d’obligació procedent d’Europa com anuncien. És més, la UE no té competències en quant a legislació educativa. L’aplicació o no d’aquesta reforma depèn únicament i exclusivament dels governs estatals. Ara tota la responsabilitat recau en el PSOE, qui, després de modificar la LOU a l’abril de 2007, va aprovar mesos més tard, a l’octubre, el Reial Decret pel qual s’especifica el full de ruta per reformar el sistema educatiu universitari.

Un full de ruta a priori senzill però que pot provocar protestes generalitzades en la comunitat universitària: “Aquest reial decret, seguint els principis establerts per l’Esmentada Llei [LOU], aprofundeix en la concepció i expressió de l’autonomia universitària de manera que d’ara endavant seran les pròpies universitats les que crearan i proposaran, d’acord amb les regles establertes, els ensenyaments i títols que hagin d’impartir i expedir, sense subjecció a l’existència d’un catàleg previ establert pel Govern, com fins ara era obligat”.

Primer pas: el govern, agradi o no el seu color, democràticament electe es retira de la regulació dels estudis. Seran les pròpies burocràcies universitàries les qui decidiran què s’estudia i què no. I el Consell Social que va introduir la LOU, dominat per sectors del món dels negocis, les institucions de l’Estat i al costat de les burocràcies sindicals, aprovaran, o no, els pressupostos destinats a aquests estudis. De les 174 carreres ofertes aquest curs, es preveu que sobrevisquin aproximadament 70 d’elles.

No de forma casual, les que estan en perill d’extinció són aquelles que a priori no tenen una clara sortida productiva al mercat laboral: totes les filologies (eslaves, gregues, àrabs, xineses, llatines i un llarguíssim etcètera) es redueixen a una: la filologia anglesa; Història de l’Art o Humanitats, per exemple, i totes les actuals diplomatures desapareixen.

En si mateix, únicament observant la reducció de l’oferta universitària, sense tenir en compte les seves motivacions, aquest fet representa un seriós atac contra l’educació pública.

No obstant això, “d’acord amb les regles establertes” aquest atac és d’una escala molt major. D’acord amb la convergència europea, el nou sistema educatiu haurà de regir-se per graus i postgraus.

Els graus substituiran les actuals llicenciatures de 4 o 5 cursos. Les diplomatures, com ja s’ha dit, simplement desapareixen. Els graus constaran d’un primer curs de caràcter generalista, que pugui ser compartit per moltes diverses branques, equiparant-se més a un tercer curs de batxillerat que a un primer curs universitari. En el segon i tercer curs s’impartiran assignatures obligatòries i optatives al costat d’activitats dirigides a la “capacitació d’habilitats”. El quart i últim curs serà destinat de forma majoritària a la realització de pràctiques no remunerades en empreses. O el que és el mateix, en comptes de rebre un salari pel seu treball, els estudiants hauran de pagar les seves pràctiques a preu europeu.

Certament, tot indica que els graus “d’acord amb les regles establertes” estan destinats a la formació professional garantint a les empreses constants fluxos d’estudiants en pràctiques que continuaran reforçant la precarietat i la temporalitat del mercat de treball. El sistema de graus convertirà la universitat en una fàbrica de precaris.

D’altra banda, els postgraus o màster substituiran els actuals doctorats, elititzant de forma innegable l’educació superior, ja que les taxes no estaran subjectes a cap regulació, sinó a l’oferta i demanda. Aquest curs 2007-08, el preu d’un crèdit de màster triplica el preu del crèdit d’una llicenciatura.

Màsters que, d’altra banda, poden ser dirigits per empreses privades, com actualment ja succeeix amb la Càtedra Repsol a la Universidad Carlos III (UCIII) de Madrid. Els postgraus dividits en dos anys oferiran a l’estudiant, tal com succeeix en els graus, un curs sencer de pràctiques no remunerades en empreses, pagat també a preu europeu, pròxim als 8.000 euros a l’any, com afirmen algunes fonts.

Per si no fos poc, el nou sistema de crèdits europeus ECTS comptabilitzarà també les hores d’estudi fora de l’aula. Si un crèdit actual correspon a 10’5 hores lectives de classe, els ECTS poden rondar les 20 o 30 hores de treball, impedint fer compatibles estudi i treball. Però com hi ha solució per a tot, aquí aparreix l’oferta de beques-préstec que anuncien els bancs.

Per últim, encara que hi ha molts altres aspectes del procés que no caben en aquest article, en el finançament públic de les universitats s’instal·len els mateixos criteris de competitivitat que existeixen en el món empresarial. Per garantir que aquesta transformació de l’educació respongui als interessos de les empreses, les universitats hauran de competir entre elles a la recerca de finançament privat. A major finançament privat, major finançament públic. Així de fàcil: si una universitat es nega a rebre fons privats, tampoc rebrà fons públics i, com les diplomatures, desapareixerà.

Aturem Bolonya

Davant tal salvatge atac neoliberal sobre l’educació universitària, donar continuïtat a les protestes iniciades aquest curs és fonamental. El nou sistema de graus i postgraus hauria d’implantar-se per al curs 2010-11, però és possible detenir-ho. En la USC, la vaga dels estudiants contra l’aplicació del nou sistema educatiu el curs 2008-09 va ser un èxit, però no atura l’amenaça, que pot repetir-se el pròxim curs. A la UAB, a la Facultat de Traducció i Interpretació han paralitzat els graus proposats mitjançant l’acció conjunta d’estudiants i professors, i a la Facultat de Ciències de la Comunicació la reforma dels plans d’estudis està de moment bloquejada.

No han de quedar-se en meres anècdotes. Potser no aquest curs, però al llarg del pròxim, totes les universitats hauran d’aprovar i presentar la seva oferta de graus i postgraus. Serà llavors quan arribin batalles decisives. El principal repte que se’ns presenta ara és enfortir a nivell local el moviment estudiantil antiBolonya, aprenent de les experiències de lluita al llarg de l’Estat: establir espais estables de treball, vincular les protestes estudiantils amb la creixent combativitat dels docents i investigadors, coordinar millor el nostre comú rebuig a la mercantilització de l’educació i, quan arribi el moment, anar a la vaga i paralitzar Bolonya.

En aquest camí, enfortir llaços entre activistes de diferents parts de l’Estat, estendre la lluita antiBolonya als instituts o convergir amb altres moviments que denuncien els processos de mercantilització en altres àmbits com en la sanitat no pot fer més que reforçar la resistència estudiantil.

És la universitat pública la que està sent atacada, i no és poc. Durant el curs 2005-06 es van matricular 1.433.016 estudiants universitaris a l’Estat espanyol, dels quals un 90’35% ho van fer en universitats de titularitat pública. Un 13’24% d’ells va acabar els seus estudis al llarg del curs. El nostre futur no està en venda,per tant, l’educació tampoc hauria d’estar-ho.

Més informació:
especialbolonya.wordpress.com (Barcelona)
www.universitatpublica.org (PMDUP)
noabolonia.wordpress.com (Sevilla)
infobolonia.blogspot.com (Madrid)

Tambors de guerra a la UAB

2008-09-27T05:01:00.001-07:00

Per Gorka Fernández. 1 de març de 2008.

El 27 d’octubre de 2007 es va firmar el Reial Decret 1393/2007, mitjançant el qual s’assestà un cop de gràcia al sistema d’educació superior pública.

La creació d’un espai europeu d’educació superior és la coartada perfecta que han trobat el PSOE i els socis parlamentaris. S’ha d’aclarir que l’objectiu no és pas aquest, sinó la liberalització dels serveis educatius públics. La raó de fons, que el món empresarial necessita cada cop mà d’obra més competitiva.

Malgrat que el procés sembla molt avançat, des de Catalunya encara no llencem la tovallola. L’exemple dels companys grecs, que l’any passat aconseguiren aturar el pla que el seu govern havia aprovat, ens fa pensar que a l’Estat espanyol també podem aconseguir una victòria igual. Ara per ara, hi ha convocada pel dia 6 de març una manifestació a diverses universitats catalanes i estatals.

S’ha de destacar que la declaració feta a Bolonya el 1999 no és més que un full de ruta sense cap vinculació legal, ja que en última instància qui decideix si s’apliquen o no aquests plans són els respectius governs estatals. Per tant, ja que l’última paraula la tenen aquests, és contra ells que caldrà fer pressió. Una cosa ens queda clara, en els dos anys que tenim per davant ens juguem el futur de l’educació pública.

Aquest any, en línies generals les assemblees de facultat estan mostrant una tendència al creixement. És com si el que ens ve a sobre estigués fent de catalitzador per tal de superar la desunió i la desorientació. La indignació que està generant aquest procés també es veu reflectida en el creixement de la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública), que és l’organització que s’està encarregant de tirar endavant tot aquest cicle de mobilitzacions que s’apropa i que aquest any està aplegant a més sindicats d’estudiants i assemblees de facultat que mai.

Organitzativament sembla que s’estan fet passos endavant, i en el cas concret de la UAB fins i tot s’ha anat una mica més enllà i s’ha constituït un comitè de vaga amb l’objectiu de coordinar les mobilitzacions. Inicialment, la proposta per crear aquest ens surt d’assemblees i de sindicats estudiantils (AEP i SEPC), però les nostres crides han començat a donar resultats i tant l’assemblea de precaris (investigadors i treballadors amb contractes escombraria) com l’assemblea de membres de tercer cicle (estudiants doctorals) s’han sumat a la convocatòria. Una de les claus de l’èxit del comitè de vaga és la creació d’una comissió oberta per crear un discurs on tingui cabuda les reivindicacions particulars de tots els col·lectius afectats per la mercantilització de la UAB, tot plegat, això sí, sense perdre de vista que és una mateixa problemàtica, la de la privatització, la que ens afecta a tots i totes.

Determinades formes de contractació en precari s’estan estenent i no només entre el personal administratiu, sinó també entre el professorat. Els que es troben amb aquestes condicions laborals són un col·lectiu que creix dia a dia, això explica el fet que una part del professorat se sumi a la vaga.

Tot plegat ha marcat un punt d’inflexió i fa que dues coses quedin ja ben clares: la primera, que la problemàtica del desmantellament del sistema educatiu superior públic ens afecta a tots, i la segona, que ja que aquesta agressió és contra la comunitat educativa en bloc, també ha de ser col·lectiva la resposta que donem. Tal com varem veure a les mobilitzacions contra la LOU, si professorat i alumnes estem junts podem ser un os ben dur de rossegar.

En resum, tot el que està passant dins i fora de les universitats ens fa pressentir que les mobilitzacions tindran un gran seguiment, així que recordeu el dia 6 de Març Manifestació contra Bolonya i per la derogació del Reial Decret .

Estudiants En Lluita

Canviem de web!

Concentración en Madrid contra la represión a estudiantes de Barcelona

Los Mossos d'Esquadra i el "desorden público"

Massiva manifestació a Barcelona en resposta al desallotjament del recotorat de la UB: No a Bolonya, no a la privatització!

La lluita contra Bolonya continua!Per un ensenyament públic i de qualitat!Ramirez, Huguet, Saura dimissió ja!La repressió no ens aturarà!

Resposta massiva i repressió policial brutal contra els estudiants mobilitzats a Plaça Universitat a les 20 hores

Desallotjament i càrrega del dimecres 18 pel matí

Manifest dels moviments socials contra la repressió a les universitats

No a Bolonya, No a la LEC! Dídac Ramírez, Joan Saura, Josep Huguet dimissió immediata!

MANIFEST DENÚNCIA DE LA REPRESSIÓ DESPRES DEL DESALLOTJAMENT

Vaga i manifestació: no a la política educativa del Departament

Docentes contra Bolonia

El profesorado universitario y Bolonia

II Trobada d'estudiants i moviments socials

MANIFESTACIONS/CONCENTRACIONS CONJUNTES:

XARXA XERRADES:

INTERNET:

ACCIÓ:

Front el desallotjament de la Universitat Pompeu Fabra

Un detingut arrel del desallotjament

Extret de l'assemblea de la UPF: http://assembleaupf.wordpress.com/

Nota de la CAE arran del desallotjament de la Pompeu Fabra a 13 de març:

Notícies del desallotjament

Barcelona: 15.000 estudiants contra la privatització de l’educació i el Pla Bolonya

Hessen no ha de ser l´excepció

Facultat de Polítiques i Sociologia de l'UCM: un 91,17% diem NO a Bolonya – Vaga tota la setmana

Crònica de la xerrada "La lluita contra el capitalisme i les privatitzacions"

Victòria a la UB: més del 93 % creu que s'ha de paralitzar l'EEES per iniciar un procès de debat

Més que una victòria

Solamente pa'los ricos quieren que haya educación

Crònica del desallotjament de la UPF: Aquesta és la seva democràcia

Bolonia en la UAB: expulsiones políticas y ocupaciones históricas

28 estudiants i cinc organitzacions polítiques demanden a la UAB per vulneració de drets fonamentals

Una experiencia a seguir en otras facultades

Organicemos las resistencias en las facultades, continuemos ocupando

Crònica de l'ocupació del despatx de la Comissionada d'universitats Blanca Palmada

Comunicat del Comissionat per a Universitats i Recerca

Concentració del moviment estudiantil

Nadal Roig al local d'En lluita

Entrevistas del encierro de Biologia en Sevilla

La asamblea de estudiantes contra Bolonia ocupa pacíficamente el rectorado de la Universidad Complutense de Madrid

Declaración de la Asamblea de Estudiantes contra Bolonia de la UCM

NO LOGO: No a los bancos en la Universidad Pública

Otra universidad es posible

Vídeo de recolzament als expedientats de la UAB

Comunicat en suport als i les estudiants amenaçades d'expulsió de la UAB

Encierro en la Facultad de Biologia de la Universidad de Sevilla

Manifest de professors/es en suport a les mobilitzacions estudiantils

A Mèxic ho van aconseguir!

Suport als i les estudiants tancades contra Bolonya

Barcelona contra Bolonya: masiva manifestació i ocupació del rectorat de la UB

Itàlia: Bolonya contra les cordes

Coordinació, unitat i diversitat

13-N: Mobilizacions anti-Bolonya recorren els carrers de 18 ciutats

Prenem els carrers i les facultats!

Crònica del 13-N: Ni Bolonya ni LEC, tothom al carrer!

Crónica desde Sevilla: el 13 de noviembre ha sido sólo el principio

15 estudiants amenaçades de presó per la UAB

Enemic a les portes: Comença el curs contra Bolonya

13-N, vaga general per l’educació pública

En defensa de l'ensenyament públic: No volem aquesta llei - 13N vaga ensenyament a Catalunya

Esquerdes en el Procés de Bolonya

No a Bolonya: el ressorgir del movimient estudiantil?

Recuperació

La LOU: les empreses fan negocis a la universitat

El Procés de Bolonya: les empreses fan negoci amb l’educació

Aturem Bolonya

Tambors de guerra a la UAB

La lluita contra Bolonya continua!
Per un ensenyament públic i de qualitat!
Ramirez, Huguet, Saura dimissió ja!
La repressió no ens aturarà!