Qui lluita, també hi pot guanyar. Aquesta és la llisó que ens va deixar l´experiència de Hessen -el “Land” alemany on hi trobem la ciutat de Frankfurt. En aquesta regió, un potent moviment estudiantil va aconseguir l´any passat fer enrere un nou atac neoliberal al sistema educatiu públic.
Els fets es remonten al maig del 2006. Llavors, el govern conservador de Hessen va aprovar un projecte de llei per a la introducció d´unes taxes universitàries de 500€ -val a dir que, a Hessen, està contemplat per llei que la universitat pública ha de ser gratuita. Pocs dies més tard es van manifestar uns 6.000 estudiants a Frankfurt i van tallar una autopista. Les accions de protesta van continuar amb grans manifestacions, recollida de signatures, etc.
La pressió exercida pels estudiants va aconseguir que la política educativa i, en concret, les taxes universitàries, es convertissin en el tema “estrella” de la campanya electoral de Hessen durant la primera meitat del 2008. Els socialdemòcrates del SPD, juntament amb “Die Grüne“ (Els Verds) i Die Linke (L´Esquerra), van assolir una majoria parlamentària en contra de les taxes i van arribar a eliminar-les, tot i no formar govern.
Com es va arribar a això? Com és possible que fins i tot el SPD, que normalment defensa les mateixes polítiques neoliberals que els conservadors de la CDU, adoptés en aquest cas una postura tan progressista? La resposta la trobem en l´amplitud del moviment que s´hi va generar.
En un altre cas, la qüestió de les taxes universitàries probablement hauria passat desapercebuda a l´opinió pública. Però el treball de base realitzat per l´aliansa d´organitzacions estudiantils, sindicats i partits polítics, entre d´altres, va fer que un sector important de la societat es solidaritzés amb la seva causa. Aquest factor, juntament amb la vinculació de les seves reivindicacions amb altres lluites contra les retallades socials, va ser la clau de l´èxit.
En retrospectiva, es pot dir que, de no haver estat pel moviment estudiantil, segurament hauríem trobat el SPD del costat de la CDU i no hauria estat possible aturar la nova reforma educativa. I és que allò que va comensar el 2006, i que dos anys més tard va assolir aquesta fita, és el moviment estudiantil més massiu a Alemanya als darrers temps. En aquests moments és a paisos com Grècia, Itàlia o França on els estudiants estan sortint al carrer per a defensar els seus drets. Tot això ens ajuda a veure que la nostra lluita contra Bolonya no és un fet aillat i que, com a Hessen, tenim la possibilitat de vèncer.
Isaac Salinas és militant d'En lluita
T'agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució
0 comentaris:
Publicar un comentario en la entrada