El passat 27 de febrer vam poder participar a un acte al que, lamentablement, el nostre sistema universitari no ens té acostumats. A la capella del rectorat ocupat de la Universitat de Barcelona, un grup d'alumnes i simpatitzants es va reunir per fer balanç de les lluites contra el pla Bolonya, i per debatre l'estat del moviment estudiantil en el context de crisi actual.
La principal conclusió que es va extreure va ser la necessitat de no limitar el moviment dels estudiants a la lluita contra la implacable privatització de l'ensenyament universitari. Entendre això és de cabdal importància, car la desmantelació sistemàtica de la universitat pública es produeix en el marc de l'Europa de Maastricht i del capital. Un cop capida aquesta premissa queda palès el fet que no és, no pot ésser, una lluita aïllada.
En aquest sentit es van fer una sèrie de propostes, la primera és la de donar tot el suport a la lluita paral·lela per la qualitat de l'ensenyament públic que s'està efectuant a primària i secundària: la universitat no és un glever separat de la resta del camp de l'Educació. La imminent vaga d'alumnes i professors d'ESO i Batxillerat s'ha de percebre com a pròpia per part dels estudiants universitaris.
Però el debat no va aturar-se aquí, i si bé s'entén que la capacitat d'organització i mobilització estudiantil és molt gran respecte a d'altres sectors, la força social que es pugui fer no és tan gran com la dels treballadors. Tot potenciant la solidaritat amb altres col·lectius (com ara aturats, immigrants, precaris, activistes per la vivenda) es poden assolir millor els objectius. Els estudiants poden actuar com a catalitzadors d'altres lluites, mercè la seva empenta, i els altres moviments poden proporcionar força a l'estudiantat.
La xerrada va concloure amb la idea que, de fet, aquesta solidaritat no és una opció conjuntural: no és pot reeixir en la defensa per l'educació pública superior lluitant de forma isolada. La universitat no és una illa en el pèlag social: la seva transformació en una institució destinada realment a la formació integral dels seus alumnes (i no a la producció de futurs explotats pel mercat laboral capitalista, això si, ben qualificats) passa per la transformació total de la societat.
Hèctor García és militant d'En lluita
La principal conclusió que es va extreure va ser la necessitat de no limitar el moviment dels estudiants a la lluita contra la implacable privatització de l'ensenyament universitari. Entendre això és de cabdal importància, car la desmantelació sistemàtica de la universitat pública es produeix en el marc de l'Europa de Maastricht i del capital. Un cop capida aquesta premissa queda palès el fet que no és, no pot ésser, una lluita aïllada.
En aquest sentit es van fer una sèrie de propostes, la primera és la de donar tot el suport a la lluita paral·lela per la qualitat de l'ensenyament públic que s'està efectuant a primària i secundària: la universitat no és un glever separat de la resta del camp de l'Educació. La imminent vaga d'alumnes i professors d'ESO i Batxillerat s'ha de percebre com a pròpia per part dels estudiants universitaris.
Però el debat no va aturar-se aquí, i si bé s'entén que la capacitat d'organització i mobilització estudiantil és molt gran respecte a d'altres sectors, la força social que es pugui fer no és tan gran com la dels treballadors. Tot potenciant la solidaritat amb altres col·lectius (com ara aturats, immigrants, precaris, activistes per la vivenda) es poden assolir millor els objectius. Els estudiants poden actuar com a catalitzadors d'altres lluites, mercè la seva empenta, i els altres moviments poden proporcionar força a l'estudiantat.
La xerrada va concloure amb la idea que, de fet, aquesta solidaritat no és una opció conjuntural: no és pot reeixir en la defensa per l'educació pública superior lluitant de forma isolada. La universitat no és una illa en el pèlag social: la seva transformació en una institució destinada realment a la formació integral dels seus alumnes (i no a la producció de futurs explotats pel mercat laboral capitalista, això si, ben qualificats) passa per la transformació total de la societat.
Hèctor García és militant d'En lluita
1 comentaris:
Salutacions,
tant sols volia felicitar-vos per l'edició del llibret de "La lluita contra Bolonya i el moviment estudiantil".
Vagi bé,
Júlia Rosell
Publicar un comentario en la entrada